– 2, 3, 4 i 5 de novembre 2023 –
KONVENT A L’ANTIC
Vuitena edició de KONVENT A L’ANTIC
Una oportunitat anual per conèixer des de Barcelona creacions d’artistes residents a Konvent de Cal Rosal (Berguedà), un antic convent de finals del XIX reconvertit en un centre artístic pluridisciplinari, autogestionat.
Aquest any 2023 les residències de Konvent han volgut acollir persones creadores d’àmbits específics i temàtiques específiques, per tal de visibilitzar i aprofundir en les temàtiques, disciplines i contextos que creiem que requereixen d’especial atenció dins la contemporaneïtat que vivim.
Així doncs, en l’edició d’enguany de Konvent a l’Antic, hem escollit propostes que personalment ens remouen, en representació de la diversitat que existeix dins la creació artística i la nostra societat, escollint fer èmfasi en col·lectivitats històricament poc representades, així com en temes d’actualitat.
Com l’Antic Teatre, el Konvent és un revulsiu cultural: un espai per a l’art i, alhora, una manera de fer i entendre la cultura arrelada al territori. Rastrejar i observar constantment l’entorn artístic, potenciar i donar visibilitat, són algunes de les tasques obligades d’un i altre espais. Del binomi Antic Teatre-Konvent han sortit molts projectes amb ampli recorregut, com Rebota rebota y en tu cara explota, d’Agnés Mateus i Quim Tarrida, Premi de la Crítica Noves Tendències 2017, Premi FAD Sebastià Gasch Aplaudiment 2018 i Premi Butaca 2018 Noves Aportacions Escèniques.
DIJOUS 2 – LA TANGENTA presenta El plural d’arbre és nosaltres
DIVENDRES 3 – IANIRE GALLEGO presenta Bueno pero tu no eres negra
DISSABTE I DIUMENGE 4 – GERARD FRANCH i MARIA JOVER presenten Berenguera
DIJOUS
LA TANGENTA presenta El plural d’arbre és nosaltres
El plural d’arbre és nosaltres pretén desplegar escènicament el que significa posar el jo en plural, superant la idea de consciència col·lectiva reconciliada i també, en contraposició, la confrontació de la suma de jos. Posar el jo en plural és involucrar-nos en el problema del nosaltres, situar-lo en les coordenades concretes de l’escena, entenent la seva dimensió vincular entre els cossos i el mapa de possibles que aquesta perspectiva genera.
Així, partim de la pregunta què vol dir nosaltres? amb la voluntat de problematitzar aquesta idea a través de l’escena, subvertir-la, pensar formes d’habitar-la, encarnar-la i expandir-la. Habitar el problema del nosaltres ens condueix ràpidament a una mirada cap al vincle. I una mirada cap al vincle és preguntar-se inequívocament pel tracte. Així, a nivell micro
és una invitació a la proximitat, a la implicació, a mirar al nostre voltant i veure el que ens envolta. A nivell macro, és demanar-se críticament pels límits del que és vivible. Sobretot, preguntar-se què vol dir nosaltres és reconèixer la nostra activitat comuna, necessàriament compartida, amb tot el seu potencial cívic i revolucionari.
Un estudi publicat el 2017 va comprovar que quan mira una obra de teatre, la gent del públic té els batecs sincronitzats. L’espai del teatre ens conforma com a superorganisme en forma d’individus singulars i imprescindibles que, per sota de la superfície, estem connectats. El plural d’arbre és nosaltres és una aproximació en forma d’assaig escènic que prova d’explorar què vol dir nosaltres i de què està fet aquest vincle que ens uneix, amb el so com a hipòtesi.
La Tangenta és un marc que neix de la voluntat de fer possible el contacte entre les arts vives, la creació i el pensament en diferents contextos. L’impuls principal és la necessitat de generar espais d’investigació a través de les arts escèniques per a entendre la creació com un espai de gaudi, rigor i d’aprenentatge disruptiu, de vinculació entre universos diversos i de revalorització dels sabers plurals. Ens interessa desjerarquitzar l’espai i el procés de creació entenent les cures com a estructura pilar en el treball compartit amb les persones i amb altres formes de vida sensible.
El plural d’arbre és nosaltres és el primer dels seus projectes en el qual, a partir de l’acte teatral en si mateix, habitem la pregunta de què vol dir nosaltres? per a eixamplar-la cap a la idea de vincle mentre posem en qüestió els propis mecanismes de la teatralitat.
L’equip del projecte està format per Mariantònia Salas, Clàudia Vilà, Toni Llull, Aina Crespí i Maria Estelrich.
DIVENDRES
IANIRE GALLEGO presenta Bueno pero tu no eres negra
Aquesta obra autobiogràfica relata l’entrellat darrere de la recerca de la identitat de una noia mestissa criada en un entorn majoritàriament blanc. La inquietud i la necessitat la van impulsar a escriure sobre la repercussió que té el mestissatge en la construcció d’una identitat. Com, lluny de visualitzar-se com quelcom enriquidor i plural, en algunes vivències passa a convertir-se en una pèrdua absoluta de la personalitat i en una reconstrucció contínua de la mateixa.
Ianire Gallego és d’Alcorcón, Madrid. Tot i que es dedica a la investigació clínica, sempre ha estat vinculada al món artístic a través de la dansa, i des de petita l’escriptura l’ha fet trobar la calma en moments de dubte. Després de formar part de la residència d’artistes africans i afrodescendents en @Konventzero i col·laborar en la setena edició de @blackbarcelona_afro d’enguany, decideix continuar investigant la seva vida i donant-li forma a la seva obra.
DISSABTE I DIUMENGE
GERARD FRANCH i MARIA JOVER presenten Berenguera
“El novembre del 21′, els artistes Franch i Jover queden commoguts quan, per casualitat, llegeixen un poema anònim recollit dins una antologia publicada fa més d’un segle.
Decideixen descobrir-ne l’autor i després d’una exhaustiva investigació, topen finalment amb la trobadora, mística i científica Berenguera de Vilamur, nascuda al s. XIII a Vilamur, comtat de Girona.
L’espectacle de “Berenguera” és doncs, una posada en escena de l’obra i vida ‘aquest personatge tan especial tot fent ús de diversos llenguatges codificats, des del cant, la dansa o la poesia. Amb aquest relat, les creadores també qüestionen la credibilitat del llenguatge amb el que podem explicar la història.
I és que com bé diu Vilamur: Adissiu mai, a profunda abistança.”
Fitxa artística:
Idea, creació i interpretació: Gerard Franch i Maria Jover
Mirada externa: Ernesto Collado
Escenografia, vestuari i il·luminació: Joan Griset
Audiovisuals escènics: Nina Solà
Tècnic IA: Roger Sanjaume
Producció: Carolina Manero
Distribució: Xavier González (escenapart)
Cap tècnic: Joan Griset
Fotografia: Anna Benet
Amb el suport de: Festival Z, Teatre Municipal de Girona, Ajuntament de Girona, L’Estruch, Konvent, La Unió Santcugatenca, El Galliner, Fira Mediterrània.
Agraïments: Carlos Martorell, Eduard Mas, Arnau Barquer, Marta Delatte, Gabriel Lecup, Johannes Johanson, Sílvia Planas, Laura de Castellet, l’equip humà del Konvent, Nathalie Podbielski, Médéa Anselin, Omar Sanchis, Anna Chen, Maria José Lopera i Manel Franch.