AVELINO SALA

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ – Dissabte 8 Setembre 2018 – 

 

 

 

AVELINO SALA

 

Sometime Never (A Fable for Supermen)

A l’obra d’Avelino Sala (1972) res és mai el que sembla ser. Així ho certifica la proposta que es presenta per Konvent. Sala, encara que excel·lent dibuixant, aposta en aquest espai per un conjunt de peces on predomina el traç apropiacionista d’objectes, transmutats en màscares conceptuals a través de les quals s’intueix un altre món, sense cap dubte un món infeliç. Per Avelino Sala l’espai expositiu no és un lloc on desplegar les dots de seducció amb la finalitat d’atreure a l’espectador, sinó més aviat un camp de guerrilla urbana on ubicar barricades, murs, disturbis, contes revolucionaris d’un altre temps que ja no és.

Si Picasso va dir que els grans artistes robaven –ell mateix ho va fer amb el vers de T.S. Eliot “immature poets imitate; mature posts steal”-, en el cas d’Avelino Sala el procediment més aproximat per definir el seu comportament artístic seria el de hackejat de la realitat. A Sometime Never, pirateja el títol de la novel·la homònima de Roald Dahl per desplegar un dels seus assajos sobre els tradicionals mons perfectes, les utopies. Així, els jocs de les aparences es multipliquen indefinidament fins a situar-se a la vora de la reflexivitat o a les portes de l’abisme. I el que està fora del temps (ucronia) es disposa juntament amb el que està a cap lloc (utopia) per configurar una màscara que expressa la seva pròpia tautologia, com a Lista Forbes (2018), Larvatus prodeo (2016) o Por cojones (2018), allò que es mostra és simplement la superfície fenomènica de les coses obligant a l’espectador a posicionar la seva percepció des d’un enfocament polític.

A pesar del què pugui semblar en un principi, no hi ha gaire de la sensibilitat post-moderna a l’obra de Sala; ben al contrari, existeix una vigorosa persistència de la narrativa i la literalitat en el seu treball. En efecte, els relats resulten ser un component essencial per comprendre en profunditat la pràctica discursiva de Sala, doncs una part gens menyspreable de les seves peces i instal·lacions comparteixen el denominador comú de funcionar tant que micro-narratives; fragments de la història passada –Museo simbólico (arqueológico) de la Revuelta o Barricada (2018)- o de l’avenir, com The (New) Religion (2018). Però també existeixen relats d’un temps futurible si es donessin les condicions necessàries per un nou període, apocalíptic, com aquesta “fàbula per super-homes” que es desprèn del subtítol de l’exposició.

Text de David Moriente

Avelinosala.es