– Fins principis març 2025 – Tot l’any és Nadal –
Juanjo Sáez – Exposició Tot l’any és Nadal –
Amb aquell imaginari gegant de quan arriben les dates assenyalades. Qualsevol excusa a celebrar. Tu i jo i un niu complexe. CORPUS BERGA es posa de puntetes per presentar aquesta exposició que ens fa molt i mooooolta il·lusió. JUANJO SÁEZ. GRÀCIES !!
Va estudiar pintura a l’escola Massana. La seva il·lusió era ser com Miró, ser un pintor important. Recorda, de manera ingènua, caminar pel Carrer del Carme, passar per davant de l’església de Betlem i pensar que ho aconseguiria quan tingués cinquanta anys. Ara en té cinquanta-un, i no és com Miró ni és un pintor rellevant, però pinta. I l’acció de pintar, molt al contrari del que pensava que passaria, no ha estat com una carrera, sinó com una forma de tornar al principi, de recuperar el seu somni, de tornar a la Massana. Ho ha fet tancant un cercle meravellós que el fa molt feliç.
Pinta per conèixer-se millor; ja va sent hora de fer-ho després d’haver donat tantes voltes. Ha tingut una vida molt moguda, ha vist moltes coses, tot ha estat molt intens. Però, a causa de tant moviment i esdeveniments terribles, també ha sorgit molt de misteri per entendre i, cal admetre-ho, també molt malestar.
El fet de pintar el fa sentir bé: tot desapareix, i tornen a aparèixer els mecanismes del nen que va ser, aquell nen que dibuixava per escapar de l’angoixa de la vida que li havia tocat viure. Va desenvolupar una font d’equilibri que un dia va abandonar, encara que, en el fons, no del tot, perquè sempre ha dibuixat, i això no deixa de ser el mateix.
Sempre s’ha dedicat a la creació, i aquell desig de ser pintor va haver de transformar-se en altres tasques més pràctiques que també li agradaven i que es van convertir en el seu futur: fer llibres, dibuixos, vinyetes, publicitat, disseny… Ha fet pràcticament tot el que es pot fer amb les eines que va aprendre per sobreviure. Quan neixes en un entorn pobre, saps que cal treballar per menjar, i ell s’ho va muntar molt bé.
Als cinquanta anys va decidir tornar a pintar. No ho va decidir sol, cal ser sincer. Escolta les persones que considera que volen el seu bé. Es va resistir molt a tornar a començar, perquè fa por tornar i no trobar res.
Ha tornat al principi. La vida, segurament, és això: tenim la mania de creure que tot transcorre en línia, però, en realitat, és un cercle, i és allà on estem bé. Ha tornat al principi, encara que mai no es torna igual.
Els vells tornen a ser nens. Encara té temps
