– Dissabte 9 de maig 2026 –
Presentació residències DANSA i TEATRE FÍSICA – Konvent · La Mansió
Després de deu dies de convivència, recerca i experimentació compartida entre Konvent i La Mansió, obrim les portes per compartir amb el públic els processos desenvolupats durant aquesta residència de dansa, teatre físic i llenguatges escènics híbrids.
La jornada serà una mostra oberta dels projectes residents, un espai per acostar-se als materials, investigacions i pràctiques que han pres forma durant aquests dies de treball intensiu. Més que peces acabades, es presentaran processos vius, en transformació, on el cos, el moviment i l’escena esdevenen espais de pensament i exploració.
Una invitació a entrar en el procés creatiu, descobrir noves mirades i compartir un moment de trobada entre artistes i públic.
SORTIDES DE RESIDÈNCIA ··· DANSA – TEATRE FÍSIC
– 13h vermut/dinar popular
– 16 a 16:20 – JOR CAMACHO – Combregar per esdevindre àngels caiguts
– 16:30 a 16:50 – LA PERRERIE – Yo soy un cuerpo
– 17 a 17:20 – ALAN IBAÑEZ & MERCÈ MATUS – Otra Primavera
– 17:30 a 17:50 – ÈLIA FORT – Dona de flor
– 18 a 18:20 – MIREIA PUIG – Amaterasu
——— GEST – PINTURA I MÚSICA
– 20:15 – VANESSA CAMP – Houndstooth
– 20:30 – BERTA I NUR – L’eco del silenci
LA PERRERIE — YO SOY UN CUERPO
Teatre Físic
Menorca
Espai: HOSPITAL
Mai no es viu en horitzontal. Del desig a l’error, de l’error a la còlera, de la còlera a la soledat. Els cossos s’aprenen, s’obliden, s’aferren a la possibilitat de no esvair-se en la distància. Una trobada catastròfica. És un altre cos el complement perfecte d’un mateix? On comença l’Àngela i on acaba la Camila? Com es desfà la costura que les uneix? Què ens passa quan l’amor s’escola entre els dits i s’instal·la als marges? L’espai és sempre el testimoni del frec, de l’abandonament, de la insistència. On posem allò que ens fa mal i quant espai ocupa?
JOR CAMACHO — Combregar per esdevindre àngels caiguts
Teatre Físic
País Valencià
@jorct98, @gemmasaboritt, @auroragarciagud i @fernandomgmm
Espai: CAPELLA
Tranairitz és el resultat d’un procés de vinculació amb poemes de trobadores occitanes i catalanes. Busca invocar aquestes figures fent ús d’estratègies dramatúrgiques pròpies de les joglaresses de la baixa edat mitjana. És l’entrada en la carn mitjançant paraules de dones copiades mil vegades per mans d’homes. L’excusa per acomplir la fantasia de ser una princesa en el segle XXI.
ÈLIA FORT — Dona de Flor
Dansa
Catalunya / @eliafort_
Espai: MENJADOR 1
Un teatre abandonat. La pols s’assenta sobre el que un dia va viure, però entre les runes floreixen flors: la prohibició, lluny d’extingir l’ànima, la desperta. Aquesta peça habita el paradoxe de la decadència i la vida, de l’oblit i la cultura que persisteix, de la complexitat d’existir i la necessitat de crear. La contemplació es torna acte. La bellesa, resistència.
BERTA I NUR — L’eco del silenci
Teatre Físic, Dansa, Escultura Sonora
Catalunya / @nur__gvillarroya / @bverd.art
Espai: PIANO
Aquesta proposta és la continuació d’una investigació al voltant de la mort, el dol i el llegat a través de llenguatges escultòrics i l’espai sonor. El projecte actual pren com a eix vertebrador el toc manual de campanes, una tradició profundament arrelada al territori que serveix com a punt de partida per investigar la seva dimensió ritual i la seva funció de comunicació dins la comunitat.
ALAN IBAÑEZ & MERCÈ MATUS — Otra Primavera
Dansa
Xile / @all.an.cristo / @lamercematus
Espai: Escèniques
La otra primavera nace de una pregunta: ¿qué significa hoy volver a La consagración de la primavera de Igor Stravinsky? Más que una relectura o adaptación, la obra se plantea como una deriva. Un gesto de desplazamiento que interroga esa pieza histórica desde el presente y sus conflictos actuales: violencia, opresión sobre los cuerpos, ecocidio, migraciones y desigualdades.
VANESSA KAMP — Houndstooth
Teatre físic, dansa, performance, audiovisual
Catalunya / @vnsskmp
Espai: Nau Cirk
En què consisteix l’hàptica de la performance, què pot ser? La transmutació de la percepció en forma física; què se sent? Si l’hàptica és una manera de tocar, si tots els sentits poden ser una manera de tocar, pot aquesta excavació ser també una manera de tocar? Existeix alguna cosa que no sigui tocar?
MIREIA PUIG — Amaterasu
Teatre Físic, Dansa
Catalunya (proposta Km0, Berguedà) / @pe.mireia
Espai: Murals / Pensament
Amaterasu és una peça de dansa-teatre inspirada en la deessa del Sol del mite japonès, que combina cos, veu i creació audiovisual per investigar temàtiques humanes universals com la resiliència, l’esperança i la vitalitat. El projecte es construeix com un viatge sensorial on el cos travessa diferents paisatges escenogràfics.