Dissabte 10/06/2017 – 22:30h – 5€
OS MEUS SEWARD
Aquí presentem una proposta MOLT ESPECIAL. Una bomba de rellotgeria. Un luxe. Una oportunitat única. SEWARD + NICO ROIG. No hi ha aturador. Ajuntem dues bandes que per si soles ja fan tocar el cel. Engrunes i dosis grans de professionalitat. Epidermis.
SEWARD
“There is life in Seward’s music, a humanity that most bands find near-impossible to weave into their music”
Seward és un col·lectiu d’acció sonora, cançó lliure i performance en perpetu moviment cap endavant. Uncut Magazine diu que Seward toquen “combustible avant-folk anarchy”, Kristian Davis-Downs confessa que “no havia vist res tan impactant com un concert de Seward en 15 anys com a Director d’Operacions al capdavant de Beggars Group [XL-Matador-4AD -Rough Trade] “. A Mondosonoro els va descriuen en directe com” genials, efervescents, potentíssims i bojos, inclassificables i contagiosos, màgics, únics, encantadors … Sempre es queda un amb ganes de més “. Rockdelux ressenya seu últim disc com “un apassionant viatge emocional i espiritual al voltant de les músiques populars”.
Percussions tradicionals i bateries experimentals, un banjo amb distorsió i efectes, una veu amb moltes personalitats, guitarres elèctriques, extractes manipulats de discursos, converses i pel·lícules, artefactes sonors, enregistraments de camp, un contrabaix i, en ocasions, fins a una secció de vents lliures … en set anys de trajectòria, Seward han reafirmat el seu segell únic i les seves dinàmiques sempre canviants editant quatre discos de la seva particular col·lecció HOME, signant amb Foehn Records a Espanya i amb Naim Records a Europa i tocant en escenaris molt diferents, com Paradiso Amsterdam, la Pedrera, KNUST Hamburg, Palau de la Música, Auditori, Escorxador; així com en festivals com Viu Llatí a Mèxic, Pohoda a Eslovàquia, The Great Escape a UK, Sziget a Hongria o Cruïlla, BAM o PS a Espanya.
A la fi de 2017, Seward publicaran el seu cinquè àlbum, WE PREFER TO, gravat íntegrament a Denton, Texas, i produït per Scott Solter (St. Vincent, Mountain Goats, Dirty Projectors …) i Matt Pence (Midlake, John Grant …). Un treball sense precedents que s’anuncia impredictible, imparable, íntim … Adjectius comuns a Seward des del primer dia que es van pujar junts a un escenari.
NICO ROIG
Os Meus Shorts II no és un disc, és un llibre d’aforismes. Són 18 discos potencials en un. Són 18 idees, 18 estats d’ànim. A partir de cadascun d’ells es podria crear una simfonia, una banda sonora d’una pel·lícula, o un àlbum doble. Però no és l’objectiu: són 18 miniatures de pocs minuts, i gràcies a això sonen totes fresques, noves, com 18 instants improvisatsi capturats en una gravació. “Ja ho desenvoluparà sa tia”, diu.
Os Meus Shorts II no té un estil determinat. A vegades sentim la banda sonora d’una ciutat desolada (Johny Guitar II), una ciutat que de sobte és envaïda per una “marching band” (Himne i marxa del nostru poble), una “marching band” que de sobte es posa a les ordres de John Zorn (When de singer dance), un John Zorn que de sobte es posa a jugar a la Super Nintendo (Sardana Lloses), una Super Nintendo que s’espatlla i provoca la ràbia de Philip Glass, que no pot acabar la partida contra John Zorn (Metal Glass). I en Philip anava guanyant. El resultat és espectacularment variat, i viatja de la clàssica contemporània al rock experimental, però alhora tot està escrit en el mateix bloc de notes, hi ha una visió concreta i única de la música que uneix les pàgines del quadern.
OS MEUS SHORTS no és una banda, en són dues, i en diferents països. Els dos àlbums han sigut gravats a Bèlgica per Nico Roig, Joachim Badenhorst, Martí Melià i Joao Lobo. A Catalunya i la resta de l’estat, en Nico estarà acompanyat de Carola Ortiz (clarinet baix, clarinet), Xavi Lloses (teclats) i Oriol Roca (bateria), i de Pablo Schvarzman (Electrònica) i Marcel·lí Bayer (Saxos i Clarinets).