– Reserves obertes –
AGENDA KONVENT 2025
L’agenda del 2025 Konvent arriba amb la il·lustració d’en Joan Manel, el poema de l’Antonina Canyelles ACA i com sempre Octagon Design
Reserveu-la a konvenreserva@gmail.com
Antonina Canyelles o la poesia.
Antonia Canyelles té la sort dels exòtics, dels estranys, no deixa ningú indiferent. A ACA, que hem estat sempre de les sIngularitats diverses, ens fascina. La seva poesia i ella.
Els seus versos, representen la condensació del gest. La capacitat d’extreure la carn i de deixar l’os, així de gràfic. Poc donada a floritures ni a contemplacions, ni a rebaixes ni a indults. La seva poesia és així, dura, com aquella amiga imprescindible capaç de ser recta i severa, que saps que sempre et dirà la veritat; clara i catalana.
En el seu cas, Antonina ho fa sempre des de la ironia, que ens permetrà riure’ns de les coses més dolores i abruptes, sense deixar de dir-les, i per tant de denunciar-les.
I és per aquest motiu, els seus versos provoquen rialles, i és així, però no perquè faci gràcia el tema que tracta, o el fet que denuncia, sinó per la manera que té de fer-ho. Domina l’art de la ironia amb una gran perícia. Aquesta virtud poètica i personal, la converteix en una rara avis, que amb el temps, i fora de tot mercat, és venerada de cada vegada més per lectors de totes les edats i mides. Al marge de l’establishment, n’ Antonina ha fet el seu camí, a la seva manera, amb la seva idiosincràsia, conferint els seus versos d’un caràcter propi.
La poeta Punk o la Formidable dona bala, hores d’ara, té tres reconeixements, el primer el 1979 quan guanyà el Premi Marian Aguiló, el segon, el Premi Jaume Fuster 2024, que concedeix l’AELC (Associació d’Escriptors en LLengua Catalana) i el més important, el dels lectores i lectors que la llegeixen i la rellegeixen, que la cerquen, que la coviden per conéixer-la, enamorats de la seva poesia i després de la seva persona.
Els seus versos s’han estès com un verí-ungüent, citada de boca en boca, com un secret compartit a veus i no només entre els amadors de la poesia sinó també entre aquells que no n’havien llegit mai i que ara es converteixen en veneradors de les identitats singulars i estranyes.
Una vegada et fas teus els seus poemes és impossible no tenir-los en compte, que no et venguin al cap en diverses situacions vitals i citar-los mentalment. És impossible no incorporar-los convertits en suport, en referència o en denúncia.
Explicació exacta de moments vitals als que aferrar-se quan manca una altra cosa, Antonina ens dona la possibilitat de fer-ho amb la poètica: <<Tu pots dir la meva barca, però les veles sempre són del vent>>
La seva escriptura representa la llibertat formal i sintàctica tant preuada en un món marcat, de cap a cap, que ens vol a tots iguals, uniformats sense nostàlgia i ens pretén, a més a més, contents d’estar-hi.
Fa de la senzillesa una art, té la capacitat de fer el díficil fàcil, l’inebastable plausible, amb un domini de la llengua que la fa sabedora de triar el mot precís en l’estructura correct, que la fa terriblement senzilla, com si això fos fàcil. La recerca del mot perfecte.
Enginyera d’imatges potents i punyents s’ha guanyat el dret de no deixar ningú indiferent. Posseïdora d’un vers indeterminat i indocumentat té els més categòrics desorientats i encantats els recercadors d’autenticitat.
Tonina, en aquestes altures de curs, saps que t’estimam i no importa explicar per què.
TEXT: Maite Brazales