Esmorzar – PROCESSÓ – Dinar

– Dissabte 14 de maig  2022 – Matí/tarda

10h Esmorzar Konvent (Botifarrada)

11h PROCESSÓ Festiva de Konvent a Corpus Berga

14h Arribada CORPUS Berga (Sardinada)

Arriba el moment de deixar que la cuina prengui forma d’ànima i pols del camí i com un viatge de vida, on es mesclen els diumenges i aquells dissabtes que no hi ha fronteres. BACANAL es transforma en PROCESSÓ Festiva. Caminarem però acompanyats de música, surrealisme, gastronomia i sorpreses. El camí és ara mateix un verd que s’endinsa i es tradueix en mostrar-vos d’on venim.

Veneracions a Bacus i Dionís, n’hi han hagut arreu i sempre: Íntimes, multitudinàries, religioses, paganes, diürnes, nocturnes, organitzades, improvisades. Totes, però, amb voluntat de deixondir -al voltant del menjar i el beure-, servint-se de receptes rituals amb diferents ingredients que tendeixen a la catarsi festiva a través de l’alteració dels sentits.

I se’ns dubte, la BACANAL és intercanvi i fusió, Amb molta intenció unim vincles amb les terres de l’Ebre. RIHIHIU és BACANAL també.

El RIHIHIU era un crit, un relinx (renill) com es deia a Santa Bàrbara, que servia per comunicar-se
entre persones ubicades en finques properes. Els diversos testimonis que en van fer ús,
relacionen el crit amb l’acte de comunicar-se entre grups, a mode d’avís, d’arribada o de crida
per trobar-se al vespre per celebrar el dia amb música, cançons i balls. Així, es creaven
relacions transversals a partir d’aquell espai de treball -habitualment dedicat al cultiu de
l’olivera- que al vespre es transformava en escenari d’esbarjo intergeneracional o fins i tot de
festeig si es tractava de grups d’una mateixa generació.

El RIHIHIU es va plantejar l’any passat,  com un festival de petit format on les arts escèniques s’allotgen a les Masades de Santa Bàrbara (Montsià) amb la intenció de recuperar i resituar el patrimoni immaterial i la història del poble des d’un punt de vista contemporàni i de gènere.
Què pot ser millor que un crit per revalorar l’oralitat d’un poble?. Amb aquest crit reclamem la
representació i expressió diversa de totes les persones que hi eren i que hi són per aprendre i
comprendre tot el que ha estat i volem que sigui la nostra història.

MANIFEST RIHIHIU

El detonant d’aquesta història va sorgir del sentiment de voler transitar, recuperar i viure
espais del poble on intuíem que hi ha quelcom que quasi es respira i ja no es veu. Poc se sap i
es veu de la vida rural en femení, possiblement no interessava cap mena de representació
d’aquest espai que no fora dins d’allò domèstic i privatiu. Potser això és el que creiem que ha
passat si som incapaces d’escoltar el que ens poden explicar.

Volem un espai on mirar enrere i reconèixer la vida que ningú ha volgut valorar, ni natros
mateixes! Les dones, com eren? què feien? què pensaven? quan transitaven? Hi ha coses que
mai sabrem, el passat i el desinterès sistèmic ho han esborrat, només tenim la possibilitat
d’imaginar-ho per construïr una identitat col.lectiva de les dones de la Plana. És el nostre
tresor i el volem descobrir. Ens pertany i li volem donar valor.

Esta memòria no la pretenem trobar tota, no la forçarem. Confiem en el fet que totes aquelles
històries que hagin d’arribar, de resucitar, ho faran. Les altres les invocarem i la reinterpretarem
des de les arts, les nostres i les vostres. És aquí on arriba el punt d’inflexió de la història.
Nosaltres volem ser i proposar i que tot formi part d’aquesta identitat col.lectiva que a partir
d’ara volem reconèixer, construir, compartir i deixar transmesa per a les que encara no han
arribat.

Recuperem el RIHIHIU per ser capaces de xalar, i amb aquest goig reescriure allò que ens
permet sentir-nos vives.

Instagram.com/rihihiu    ////  Rihihiu.cat

– Dissabte 14 de maig  2022 – Matí/tarda

10h Esmorzar Konvent (Botifarrada)

11h PROCESSÓ Festiva de Konvent a Corpus Berga – Amb RIHIHIU

14h Arribada CORPUS Berga (Sardinada)

Arriba el moment de deixar que la cuina prengui forma d’ànima i pols del camí i com un viatge de vida, on es mesclen els diumenges i aquells dissabtes que no hi ha fronteres. BACANAL es transforma en PROCESSÓ Festiva. Caminarem però acompanyats de música, surrealisme, gastronomia i sorpreses. El camí és ara mateix un verd que s’endinsa i es tradueix en mostrar-vos d’on venim.

Veneracions a Bacus i Dionís, n’hi han hagut arreu i sempre: Íntimes, multitudinàries, religioses, paganes, diürnes, nocturnes, organitzades, improvisades. Totes, però, amb voluntat de deixondir -al voltant del menjar i el beure-, servint-se de receptes rituals amb diferents ingredients que tendeixen a la catarsi festiva a través de l’alteració dels sentits.

I se’ns dubte, la BACANAL és intercanvi i fusió, Amb molta intenció unim vincles amb les terres de l’Ebre. RIHIHIU és BACANAL també.

El RIHIHIU era un crit, un relinx (renill) com es deia a Santa Bàrbara, que servia per comunicar-se entre persones ubicades en finques properes. Els diversos testimonis que en van fer ús, relacionen el crit amb l’acte de comunicar-se entre grups, a mode d’avís, d’arribada o de crida per trobar-se al vespre per celebrar el dia amb música, cançons i balls. Així, es creaven relacions transversals a partir d’aquell espai de treball -habitualment dedicat al cultiu de l’olivera- que al vespre es transformava en escenari d’esbarjo intergeneracional o fins i tot de festeig si es tractava de grups d’una mateixa generació.

El RIHIHIU es va plantejar l’any passat,  com un festival de petit format on les arts escèniques s’allotgen a les Masades de Santa Bàrbara (Montsià) amb la intenció de recuperar i resituar el patrimoni immaterial i la història del poble des d’un punt de vista contemporàni i de gènere.
Què pot ser millor que un crit per revalorar l’oralitat d’un poble?. Amb aquest crit reclamem la representació i expressió diversa de totes les persones que hi eren i que hi són per aprendre i comprendre tot el que ha estat i volem que sigui la nostra història.

MANIFEST RIHIHIU

El detonant d’aquesta història va sorgir del sentiment de voler transitar, recuperar i viure espais del poble on intuíem que hi ha quelcom que quasi es respira i ja no es veu. Poc se sap i es veu de la vida rural en femení, possiblement no interessava cap mena de representació d’aquest espai que no fora dins d’allò domèstic i privatiu. Potser això és el que creiem que ha passat si som incapaces d’escoltar el que ens poden explicar.

Volem un espai on mirar enrere i reconèixer la vida que ningú ha volgut valorar, ni natros mateixes! Les dones, com eren? què feien? què pensaven? quan transitaven? Hi ha coses que mai sabrem, el passat i el desinterès sistèmic ho han esborrat, només tenim la possibilitat d’imaginar-ho per construïr una identitat col.lectiva de les dones de la Plana. És el nostre tresor i el volem descobrir. Ens pertany i li volem donar valor.

Esta memòria no la pretenem trobar tota, no la forçarem. Confiem en el fet que totes aquelles històries que hagin d’arribar, de resucitar, ho faran. Les altres les invocarem i la reinterpretarem des de les arts, les nostres i les vostres. És aquí on arriba el punt d’inflexió de la història.
Nosaltres volem ser i proposar i que tot formi part d’aquesta identitat col.lectiva que a partir d’ara volem reconèixer, construir, compartir i deixar transmesa per a les que encara no han arribat.

Recuperem el RIHIHIU per ser capaces de xalar, i amb aquest goig reescriure allò que ens permet sentir-nos vives.

Instagram.com/rihihiu    ////  Rihihiu.cat