CINEMA
Divendres 24 Novembre 2017 – 20:20h
Divendres 24 de Novembre a les 20:20h.
“FRANCOFONIA” 2015
Duració: 87 min.
País: França
Al París ocupat del 1940, Jacques Jaujard i el comte Franz Wolff-Metternich lluiten per protegir el tresor que alberga el Louvre mentre els grans exèrcits s’enfronten al cor de la civilització, escampant mort i destrucció.
El documental fa un viatge per la història de la cultura europea per analitzar i comprendre les diferents ideologies que han governat al llarg dels segles.
Nominat al Lleó d’Or del 2015.
Aleksandr Sokurov (Sibèria, Rússia, 1951) és un dels directors russos contemporanis més aclamats. Ha fet més de vint documentals, alguns de premiats a Berlín, Canes o Moscou.
Títol original: Francofonia, le Louvre sous l’Occupation
Gènere: drama històric
Idioma original: francès
Durada: 87 min
Guió: Aleksandr Sokurov
Fotografia: Bruno Delbonnel
Repartiment:
Louis-Do de Lencquesaing, Vincent Nemeth, Benjamin Utzerath, Johanna Korthals Altes
Coordinació del cicle i presentació de totes les sessions: Àlex Gorina, crític cinematogràfic
Presentat per Enrique Mora Díez, professor de Historia del Cine de la Universidad de Zaragoza
Nascut al juny de 1951 a Sibèria a Rússia. Es va graduar al Departament d’Història de la Universitat i al següent any en els estudis VGIK. Allà va fer amics com Tarkovski
La majoria de les primeres pel·lícules de Sokurov van ser prohibides per les autoritats soviètiques. Durant el seu primer període es van produir nombrosos documentals. No obstant, fins al 2011, Sokurov no va guanyar premis als principals festivals internacionals.
Les seves obres més significatives inclouen un llargmetratge semi-documental, Russian Ark (2002), filmat principalment per les seves imatges visualment hipnòtiques filmades en una sola toma . Faust (2011), que va ser guardonat com el Lleó d’Or, el premi més alt a la millor pel·lícula al Festival de Cinema de Venecia.
Els elements que caracteritzen les pel·lícules de Sokurov: preses llargues, elaborats mètodes de filmació i processament d’imatges, una barreja de documental i ficció, la importància del paisatge i el sentit d’un cineasta que aporta transcendència als gestos quotidians
Susan Sontag va incloure dos traços de Sokurov entre les seves deu pel·lícules preferides dels anys 90, dient: “No hi ha un director actiu avui que admiri tant”.
Avui està considerat com un dels més importants i innovadors cineastes actuals.