CRUSH [ krash ] – Afectes presents, desitjos futurs

by Posted on

28/09/19 – Jornada de diàleg i reflexió sobre l’amor i la vida en temps de xarxes socials

Cartell:  Maria Farré

 

 

CRUSH [ krash ]

Afectes presents, desitjos futurs

Una jornada de diàleg i reflexió sobre l’amor i la vida en temps de xarxes socials, vigilància masiva i precarietat laboral.

19:30: Presentació dels últims llibres de Brigitte Vasallo,
Ingrid Guardiola i Adriana Royo i debat moderat per Anna Pacheco.
21:00: Projecció de “Ver a una mujer”, de Mònica Rovira
22:00: Sopar Popular
23:00: Siwo [electrònica afrofuturista] en concert
00:00: Perreo, sabor y cumbia a càrrec de Konvent
BRIGITTE VASALLO

Escriptora a batzegades, formadora, activista LGTB i feminista bastant més preocupada pel racisme i el gènere del racisme, que pel gènere en si mateix. Interessada pel pensament que és situat, i tot i així, només m’interessen les revolucions si no són autoreferencials. Obsessionada per la islamofòbia de gènere, i especial tirada per les relacions no-monògames i inclusives com a forma de resistència política. Autora de “PornoBurka” i “Pensamiento monógamo, terror poliamoroso”, entre altres. Investiga sobre pensament monògam i sobre la captació de la reivindicacions feministes per part dels discursos islamòfobs (el que anomeno “purplewashing” a partir d’aquest article http://www.pikaramagazine.com/2014/12/velo-integral-el-feminismo-como-exclusion/). Interessada també per veure de quina manera el poliamor genera racisme. Forma part del Col·lectiu I+ de professionals (diversos) per la diversitat. Treballem en les interseccions del masclisme, el racisme i la LGTBfòbia allà on ens deixen: des del disseny de polítiques públiques fins a fer intervencions en els barris o donant formació a professorat.

INGRID GUARDIOLA
Ingrid Guardiola (1980, Girona) és doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre cinema found footage. És professora, assagista, realitzadora i investigadora cultural. Treballa i pensa, sobretot, al voltant del camp audiovisual, cinematogràfic i televisiu, indagant en les relacions socioculturals que s’estableixen entre la cultura, la tecnologia i la societat. El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge documental, Casa de ningú (Boogaloo Films, Open Society Fundations, CCCB). Co-comissària de continguts de l’espai d’assaig audiovisual Soy Cámara, el programa del CCCB, ha col·laborat amb el CCCB en diferents projectes des del 2002 com a Xcèntric, Kosmopolis, NOW, Gandules, NANO, En Guerra… Co-autora del projecte de investigació i realizació audiovisual “La dimensió poc coneguda: pioneres del cinema” des d’on pensa i dona a veure, amb Marta Sureda, la relació entre les dones i el cinema. Ha estat coordinadora i productora del MINIPUT (Mostra de TV de Qualitat) 2002-2018, actualment forma part del seu equip de programació. Professora associada de Comunicació Cultural de la Universitat de Girona, ha impartit classes a la UPF i a diferents màsters i postgraus (UdG, URV, UPF). Coprogramadora del Cinema Truffaut. Ha estat membre del Consell Assessor del Cultura/s i articulista de diversos mitjans. Des del 2016 és membre del Comitè Executiu del Consell de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i des del gener del 2019 forma part de les comissions de programació del Teatre Lliure. El 2018 va publicar el seu primer assaig, L’ull i la navalla, un assaig sobre el món com a interfície (Premi Assaig Crítica Serra d’Or, 3a edició).
ADRIANA ROYO
Adriana Royo (Barcelona) és una jove terapeuta i escriptora. Les seves recerques més recents se centren en el comportament, el caràcter i els mecanismes de defensa, així com les diverses patologies que sorgeixen de l’època social que vivim. El seu primer llibre “Falos y falacias” tracta sobre el narcisisme contemporani, i sobre com ens autoenganyem en les nostres relacions personals. També edita i publica quaderns d’autoanàlisi a Backyard, un col·lectiu de pensament crític. Des de fa quatre anys escriu i explora diferents aspectes de la psicologia humana, com el sexe, les emocions i el que considera críticament les disfuncions socials al seu bloc
ANNA PACHECO
 
Anna Pacheco (Barcelona, 1991) és periodista i narradora. Posa el focus en temes socials, feminismes i cultura popular amb perspectiva de classe i gènere. Els seus textos han aparegut en mitjans com VICE, PlayGround, La Marea, Público, Verne, SModa. Actualment treballa com a periodista freelance i és també co-creadora del podcast Ciberlocutorio a Radio Primavera Sound. També ha participat en l’antologia de textos feministes Aquí estamos (Editorial Akal, 2019) i ha escrit el la novel·la ‘Listas, guapas, limpias’ (Caballo de Troya, 2019).
 
VER A UNA MUJER, DE MÒNICA ROVIRA
Una valenta aproximació cinematogràfica a la relació íntima que viu la directora amb una dona. Estrenada al Festival de Sevilla, les seves imatges destil·len vida i deslliguen un transitar emocional que qüestiona allò relatable.
SINOPSI
Una relació de parella que arriba a la seva fi, dues dones que conversen sobre el que ha passat i un passat que torna sense parar: aquests són els elements – mínims però d’intensitat aclaparadora – que utilitza Mònica Rovira per donar forma al seu primer llargmetratge, que va impressionar vivament crítica i públic al XIV Festival de Sevilla. Una pel·lícula en un blanc i negre contrastat, que a través d’una successió d’escenes de duresa implacable, aconsegueix convertir el que hauria pogut ser un simple melodrama en un document de formes innovadores i atrevides, filmant dos rostres i dos cossos com si es tractés de continents en plena mutació geològica. I potser això sigui Ver a una mujer: una mirada en constant moviment, una experiència emocional que ens dignifica com a espectadors. Carlos Losilla (SEFF)
FITXA TÈCNICA
Títol Original: Ver a una Mujer / To See a Woman
Durada: 59 minuts
Imatge: Blanc / Negre
Idiomes: Castellà / Català amb Engl.Subt.
Format de reproducció: DCP
Data de Producció: novembre 2017
Contacte: monicaroviraherrero@gmail.com
Web: veraunamujer.com
CRÈDITS
Guió / Direcció / Producció: Mònica Rovira
Cast: Sarai García i Mònica Rovira
Producció creativa: Laura Mas
Fotografia: Xabi Crespo / Ana Ugarte / Carlos Vásquez
So: Amanda Villavieja
Muntatge: Irene Bartomeu / Federico Delpero / Núria Esquerra / Pau Simancas
Etalonatge i coordinació de postproducció: Federico Delpero
Composició i interpretació musical (violí): Gala Pérez Iñesta
Disseny sonor i mescles: Alejandro Castillo
Disseny gràfic i cartell: Ernesto Rupérez
Traducció i subtítols: Guillermo Parra i Pascale Trencia
SIWO
Siwo es el alter ego de Simonal Bie, productor, vocalista, beat-maker y bailarín de origen mozambiqueño afincado en Barcelona. Simonal es considerado uno de los pioneros en impulsar la escena del Afrobeat a nivel nacional, por haber fundado la mítica banda de Afro-Funk Moya Kalongo hace 10 años. Más tarde, en 2016 crea Nu Epoque, una formación de Nu soul y electrónica con fuertes influencias de J Dilla y Fela Kuti. Siwo es la culminación de estos proyectos en una apuesta más personal, en la cual explora su identidad como artista multi-disciplinar de la diáspora africana. Tras lanzar su EP en solitario Stand For, Siwo describe su sonido   como ”electrónica afrofuturista con pinceladas de hip hop, punk, soul y afrobeat”. Sus explosivas actuaciones en directo acentúan su versatilidad como músico, productor y performer.

Published by Konvent Puntzero