– Collage Rotos –
RUBEN TORRAS – MAXOMATIC – ELSA GUERRA – LAURO SAMBLÁS – CORNELIUS COFFIN – JORDI PAGÈS -MARÇ RABAL – LLUIS CANALS – POLE NOISE
Del 9 al 31 de Juliol 2016
Inauguració 19:00h
El Collage és pecat. Objecte trobat. Com moltes de les tècniques artístiques, sempre hi ha un punt en què sembla que no evolucioni més. És el cas del Collage una de les més evidents. Però contràriament, es reinventa i es fusiona i és capaç mimetitzar-se en qualsevol dels ismes. Des del Dadaisme al Surrealisme, des del Futurisme al Cubisme. Paral·lelament es pot trobar exageradament als patrons de moda, als graffitis, al disseny gràfic de manera exagerada i en qualsevol àmbit que impliqui evolucionar.
Per aquest motiu volem fer una relectura i apropar a Konvent el món del Collage, vist des de diferents punts i de la mà d’artistes que el treballen de manera disciplinar.
RUBEN TORRAS/PALONOISE – MAXOMATIC – ELSA GUERRA – LAURO SAMBLÁS – CORNELIUS COFFIN – JORDI PAGÈS –LLUIS CANALS – MARÇ RABAL – POLE NOISE
JORDI PAGÈS
Obsession és el projecte que presenta Jordi Pagès al Konvent Collage. I ho fa acompanyat de la lectura poètica i musical d’Ivette Nadal, Meritxell Cucurella-Jorba i Guim Valls (Dissabte 9/07-19:00h). Pagès és indomable. El seu collage el presenta en viu i té l’especial mà de mesclar diferents disciplines artístiques, amb elegància i deixant petjada.
Jordi Pagès és un dels artistes que sempre ens agrada tenir a prop. Ell és puresa, contundència, intel·lectualitat, passat i futur. Amb una llarga trajectòria, les seves obres plasmen saviesa i una síntesi d’esferes imaginables, començant per la poesia o la pintura, passant per la música o el cinema i finalitzant amb un calidoscopi artístic. És per aquest fet que Jordi Pagès utilitza sobretot el collage, per donar cabuda a tot el seu eclèctic imaginari creatiu.
LXXXIX Les fleurs du mal
Charles Baudelaire
Mais les tenebres sont elles-mème des toiles
Où vivent, jaillissant de mon oeil par milliers,
Des êtres disparus aux regards familiars.
MARÇ RABAL
Març Rabal és ja una peça fetitxe de Konvent. L’adorem. En aquesta ocasió s’enfronta al blanc, a l’inici del quadre, tal com l’imagina que s’enfronta a l’obra teatral un director d’escena. Partint d’una acció, o un concepte, es planteja el quadre com un conjunt d’elements diferents: l’espai, els personatges, l’acció…
Crear primer un escenari on l’acció sigui possible, un espai habitable i paral·lelament si l’escena ho demana, triar y caracteritzar els personatges.
També, dins d’aquest joc de representació es serveix de la part coreogràfica de l’esport com a al·legoria del comportament humà i el terreny de joc se li presenta idoni per a un tractament quasi abstracte de l’espai mitjançant el collage.
A Rabal li interessa la tècnica del collage per la seva immediatesa i per la varietat de matisos i textures que pot aportar a la pell del quadre. Papers de múltiples procedències, carpetes, llibretes d’espiral, etcètera, que són matèria primera i memòria en si mateixa perquè són reciclats directament de material personal o propers i porten incrustat el pas del temps, la història.
Busca construir paisatges i escenes atemporals a partir de matèria retrobada. Memòria.
LLUÍS CANALS
Lluís Canals ens atreu per la seva constància i qualitat d’obra. És berguedà i rellotger de professió i amant de la pintura des de fa més de cinquanta anys, es defineix, de fet, com a pintaautor, pinta impressionisme abstracte, i usa la tècnica de l’oli o bé la pintura mixta i digital. En l’actualitat té 67 anys, encara que en la conversa amb aquesta emissora ha afirmat que “als 12 anys vaig comprar el primer llibre del Renoir.
LAURO SAMBLÁS
Lauro Samblás evoluciona i remou el concepte collage. Des de la publicitat fins la part més urbana. El seu treball es centre a l’entorn del collage. Il·lustracions conceptuals en les que els colors saturats i fluorescents són protagonistes. Actualment les seves il·lustracions de caràcter tridimensional, s’han convertit en escultures. Les instal·lacions que realitza, creen una explosió visual, unint art i publicitat.
L’artista plasma un món ple d’optimisme, bogeria i llibertat. Moviment, geometria, color i bona composició, fan únic el treball d’aquest Canari.
Samblás és il·lustrador i artista visual que ha treballat, entre d’altres, per NEO2 Magazine, Perrier, Desigual, Pertegaz…
ELSA GUERRA
El bagatge d’Elsa Guerra dins del món artístic ve d’un llarg recorregut. L’aliança entre ella i el Konvent és com la mateixa pàtina de les parets. Lògica pura. Les seves obres són tan delicades com passionals, amb ànima i amb batec de cor constant. El món del Collage li arriba a partir dels materials descartats, ja siguin lones publicitàries, llenços de pròpies produccions o fotografies pròpies.
Els detalls són la força que diferencien Guerra. Dins de les seves obres s’insereix l’amor amb la sotilesa del desamor, la poètica esmolada amb traç japonès, les conseqüències amb veu baixa i l’esperança com a missatge passional.
CORNELIUS COFFIN
Cornelius Coffin és ELLA. L’artista clau. La persona que es mou dins de l’art per naturalesa i lògica. Les seves obres són salvatges, cruels i sinceres. Delicades. Entre la ironia i la carn. Coffin té un llarg recorregut. Com a vídeoartista ha participat a ARCO, Iguapop, Casa Elizalde, entre altres. Amb els Mapes Poètics al CCCB, amb la instal·lació interactiva Kill Kill Kill. Són pinzellades d’un llarg i extens bagatge. Per tant, Coffin i Konvent és amor ETERN.
MAXOMATIC
MAX-O-MATIC (Buenos Aires) Des del 2002 viu i treballa a Barcelona, lloc on ha creat móns imaginaris a partir de trossos a partir del món real. El seu enfocament oscil·la entre el punt salvatge i el racional, confrontant el caràcter intuïtiu del collage com a mètode casi matemàtic com a font per aconseguir resultats inesperats.
És un dels membres fundadors de The Weird Show, col·lectiu que reuneix el més destacat del collage internacional.
Les seves obres s’han pogut veure a més de 40 galeries de Barcelona, Nova York, Tokio, Berlín, Rotterdam, Amberes, Lima o Mèxic, entre altres ciutats i ha desenvolupat projectes per Nike, New York Times, Wired Magazin, Sunday Times, Ea o Gestalten.
RUBEN TORRAS LLORCA
Les seves inquietuds van dirigides cap als diversos llenguatges d’expressió, procediments i eines pròpies de la nostra contemporaneïtat; valora la hibridació i fusió entre múltiples mitjans artístics i processuals com un enriquiment de l’expressió plàstica.
La seva obra fa referència a les múltiples realitats. Espais aparentment sòlids com geometries i estructures arquitectòniques, iconografia i motius (el cos, urbanització, turisme, tecnologia i velocitat) són descontextualitzats per fusionar-se amb paisatges naturals o mentals, i conviden l’espectador a explorar nous territoris. Les fronteres entre els espais artificials, públics i naturals es confronten per simbolitzar les noves realitats que modulen el mosaic de la identitat cultural.
Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona (UB), 2010. Posteriorment cursa el màster oficial “Creació artística: realismes i entorns” Universitat de Barcelona (UB) 2010-2011.
POLE NOISE
Pole Noise és un col·lectiu d’artistes format amb el propòsit d’investigar i aprofundir en els nous mitjans audiovisuals i interactius. És un laboratori d’idees enfocades a la producció d’instal·lacions i performances en l’art digital.
L’exploració de la tecnología i la desprogramació de la percepció és fonamental en les seves produccions, que abasten els camps de la interactivitat, l’electrònica i els audiovisuals. Les obres es caracteritzen per una posada en escena de caràcter experimental i presten especial atenció a qüestions específiques que tenen a veure amb les relacions entre les persones, els sistemes i les extensions físiques.
Pole Noise és un projecte que neix amb el desig de generar un treball crític i experimental, on implicar els materials dels mitjans i el descobriment de nous paradigmes tècnics i artístics.
PREMSA
6/07/2016 NACIÓ DIGITAL –