– Del 8 de juliol al 30 de setembre 2023 –
RAI ESCALÉ – Un PoP Nu –
Torna la pintura i la força de Rai Escalé a Konvent i ja en seran unes quantes. En Rai i Cornelius son els nostres pares espirituals i necessaris com l’aigua, el caos i la força.
El títol, un palíndrom que sembla triat capriciosament, qui sap si per la sonoritat eufònica o per la gràcia intrínseca de les frases absurdes, de les boutades surrealistes o dadàs que tant li agraden, però conté tot l’esperit de l’obra que ens presenta aquest cop a Konvent.
La primera imatge que ens evoca el títol és la d’un pop cru i despullat, cefal·lopode sense vestit ni cocció, ni patata parmentier que l’acompanyin per fer-lo més mengívol. Relliscós però sexi, acaba sent un rosari de textures i sensacions inesperades.
El títol també ens remet a l’esperit original, nu, del Pop Art sense embelliment, i el seu reciclar elements de la cultura popular, apropiant-se’n i donant-los nous sentits.
I perquè no, també ens remet a l’onomatopeia anglesa ‘pop’, feta servir quan explota un globus, o en aquest cas el nostre cap quan rebem estímuls superiors o diferents dels esperats.
Aquest cop en Rai Escalé ens presenta dos blocs d’obra ben diferents: humor en color amb pintura-collage irreverent, i terror(s) en blanc i negre, a cop de dibuixos al carbó que són com destralades a la foscor. Pastilla blava o pastilla vermella, vaja. O totes dues i a veure què..
A la Capella hi tindrem les sèries Cecilistes, aquell homenatge a Cecilia Giménez i el seu ‘Ecce Homo’, amb versions juganeres d’obres clàssiques del Museu del Prado. Al 2016 ja es va poder veure l’embrió de la sèrie a Konvent, que amb els anys ha anat guanyant cos, mida i concreció. És una col·lecció que va mutant i eixamplant-se, i que ha estat exposada en diferents formats a Barcelona, Girona, Mallorca i Bratislava, i que té peces a col·leccions privades a EEUU, Àustria, Anglaterra, Eslovàquia i Catalunya.
A les sales adjacents hi podrem trobar diverses sèries de dibuixos al carbó, on el negre radical i avellutat del carboner n’és el protagonista absolut. Sobretot a la sèrie de la guerra d’Ukraïna, on el negre a penes deixa lloc a l’ull per veure-hi els terrors d’una guerra, absurda com totes. Hi trobem també una sèrie d’homenatge al fotògraf William Klein, mort l’any passat i rei de la fotografia moderna i de l’esperit Pop, amb una deliciosa sèrie de versions d’algunes de les seves fotos més icòniques. I encara la sèrie Odeon, que s’arrossega per l’esperit de les sales de ball fantasmagòriques d’El Resplandor de Kubrik.
Un altre viatge pels móns del Rai Escalé.