– 27 de setembre 2025 –
MEDITERRANI EXPANDIT –
El 27 de setembre Konvent presentem Mediterrani Expandit, una jornada que culmina la primera edició de la residència artística Mediterrani Expandit. Durant dues setmanes, deu artistes del Líban, Síria, Tunísia i Algèria han treballat en projectes que qüestionen estereotips i proposen noves maneres d’entendre el Mediterrani com un espai comú.
La residència, pensada per a creadorxs visuals del Magreb i de l’Orient Mitjà, parteix de la imatge com a llenguatge flexible i expandit per generar narratives que desborden fronteres i connecten territoris.
Propostes com la cartografia de Sabine Réthoré —un mapa sense divisions i lliure de la mirada Nord-Sud— obren camins per repensar el món i imaginar futurs compartits.
Amb aquesta iniciativa, Konvent reafirma la seva voluntat de ser un lloc de trobada i experimentació on cultures i llenguatges dialoguen per ampliar horitzons i construir noves perspectives.
WAFAA SOLTANE
Fotògrafa i artista visual argelina. Va estudiar Literatura francesa a la Universitat d’Oran i quan va acabar la carrera, va orientar la seva trajectòria cap a la fotografia documental, un llenguatge que ha anat cultivant a través de residències, formacions i processos de mentoria a Argelia i Tunísia.
El projecte que està duent a terme durant la residència està enfocat en un dels períodes més foscos de la història recent argelina, la dècada negre, marcada per la violència i la inestabilitat, i que coincideix amb el seu naixement. La pregunta: per què la gent va tenir fills en aquesta època? és el punt de partida del projecte.
Mentre que la historia oficial ha destacat principalment els aspectes polítics i militars, el projecte vol centrar-se en la vida quotidiana de les dones: aquelles que es van continuar casant, tenint fills, ballant, anant a la platja i mantenint l’esperança en un context de por constant. Darrera les portes tancades, enmig del silenci, moltes dones van resistir, sovint oblidades per la història.
A través d’arxius personals, el projecte vol mostrar que, tot i el terror, la vida no va desaparèixer del tot. L’existència quotidiana, amb els seus moments d’alegria i amor, va seguir endavant.
Artista visual libanesa que treballa la fotografia com a mitjà experimental. Ja sigui des de dins d’un laboratori fotogràfic o fent ús de tècniques alternatives com escanejar, imprimir i manipulant les fotografies, les seves peces es mouen a través de paisatges visuals i emocionals, tan variables com estàtics.
“99\٩٩” és un projecte en procés que consisteix en la realització de fotografies, collages i imatges en moviment centrades al voltant dels 99 diferents noms de Déu i la seva relació mitjançant la pràctica meditativa de pregar canalitzant a través de l’ús de contar de forma repetitiva durant les oracions.
En les seves pròpies meditacions, l’artista es fixa durant les oracions, que el seu propòsit i la concepció són un símbol religiós pero també simbòlic derivat de la memòria i la meditació en la seva pràctica.
També és un projecte que exposa i es focalitza en la dualitat entre el cos, l’esperit i el joc harmonic entre ambdós encapsulant a través de generacions, traspassant anys, gèneres i experiències de vida.
Narradora visual libanesa amb un fort compromís en documentar experiències humanes i durant la residència fa equip amb l’artista interdisciplinària ghenwa (noiré) abou fayad, també performer actualment residint a Amsterdam. La seva pràctica abarca la instal·lació, el so, la perfamance i l’aprenentatge col·lectiu, entreteixint la política del llenguatge i la traducció amb la investigació corporal i sonora.
El projecte que proposen és Dissonant skies, una performance audiovisual en viu a la capella de Konvent. Aquest projecte sorgeix com a resposta als atacs que va rebre la ciutat de Beirut durant el 2024, contrastant les experiències de les dues artistes libaneses. Ghinwa va documentar les repercussions de la guerra des de Beirut, capturant fragments de la vida diària sota ruptura.
Paral·lelament, ghenwa, es va trobar vivint la violència des de l’altra banda del mar, havent de negociar amb la memòria, la distància i l’anhel a través del so. La performance es converteix en un diàleg entre aquestes dues posicions – presència i absència – entrellaçant les incesants gravacions d’una i la resposta sonora d’altri. Teixint un pont entre memòria personal i la imagianció col·lectiva, Dissonant skies es resisteix a les narratives lineals del conflicte.
Enlloc d’això demana que reorientem la nostra percepció del Mediterrani, no com un mapa geopolític fracturat, sinó com un paisatge emocional i sonor compartit. En aquest marc, la performance es converteix tan en un arxiu com en improvisació, traçant com el desplaçament, la guerra i la pertinença reverberen a través dels cossos, les imatges i les freqüències.
Artista visual i fotògraf tunisià. La seva obra s’articula al voltant de les nocions d’intimitat, memòria i territori, explorant els espais fràgils on la identitat es transforma i es reinventa. Treballa amb fotografia analògica, Polaroid, vídeo, so i escriptura, creant relats fragmentats que oscil·len entre presència i absència, realitat i ficció.
Apres le vent, vient le Mistral és un projecte iniciat a Tunísia i seguit a Marsella amb el què interroga els relats migratoris des de la quotidianitat i les empremtes que deixen en els espais urbans. Mitjançant sèries fotogràfiques i instal·lacions de vídeo, l’artista busca fer visibles històries sovint oblidades, on l’experiència íntima esdevé un lloc de resistència.
El rastre, material o immaterial, connecta memòria individual i col·lectiva, traçant ponts entre passat i present, entre la riba d’origen i la de trànsit. Marsella, ciutat marcada pel mestissatge i la memòria mediterrània, ofereix un context idoni per aprofundir aquesta recerca. El projecte aspira a obrir un espai de diàleg i de reconeixement compartit, on les narratives personals esdevinguin part d’una cartografia col·lectiva en moviment.
Artista visual i cineasta libanés que en els seus projectes explora la memòria, el trauma i els residus visuals del conflicte. A través de la fotografía, el vídeo, la instal·lació i el material d’arxiu, Nader construeix narratives fragmentades que reflexen històries personals i col·lectives del sud del Líban i del Mediterrani en general.
Southern Birds és un projecte d’investigació visual i documental en el què porta anys treballant, explorant la memòria generacional, el trauma heretat i el paisatge íntim del sud del Líban. A través de retrats, entrevistes, i documentació site-specific, pretén mapejar els residus psicològics de la guerra. Archive X emergeix alhora d’aquest mateix procés com una contrapart experimental – un intent d’anar més enllà cap a lo especulatiu, les possibilitats materials i la memòria malmesa, amb un enfocament específic cap a l’arxiu fotogràfic.
En la seva essència, Archive X explora com les restes físiques de la guerra – fotografies cremades, descolorides o abandonades – poden convertir-se en eines per repensar el Mediterrani. Recollint fotografies trobades entre les ruïnes de Tyre, juntament amb imatges d’arxiu de la meva família, conservades justament abans que la casa fos destruïda. Aquests materials no s’utilitzen com a proves en el sentit tradicional, sinó com a objectes inestables i ambigus, residus visuals que provoquen noves lectures i rebutgen una resolució fàcil. Les escaneja, distorsiona, sobreposa i re-elabora en seqüències que no il·lustren la memòria, sinó que representen la seva inestabilitat.
Artista nascut a Beirut. Llicenciat en Enginyeria Arquitectònica i després de treballar com a arquitecte a Beirut i Riad, el 2016 va decidir donar un gir a la seva carrera i dedicar-se a les arts visuals amb l’objectiu de fusionar el rigor tècnic amb la investigació creativa.
Sota el títol Charged Landscapes, aquest projecte és una instal·lació en curs que transforma formes domèstiques familiars en una narrativa tàctil de transformació, memòria i connexió. Reutilitza cables elèctrics i fils de cotó per reconfigurar mobles quotidians, convidant als espectadors a reconsiderar el mitjà de l’energia i les petjades que deixa.
La instal·lació pren forma aprofitant un dels espais de Konvent. En el centre, hi ha un vol de ceràmica sobre una taula; dins del vol hi ha retalls delicats de peces i petxines, fets amb cable de coure extret de cables elèctrics convencionals. Igual que les safates de caramels que hi ha a moltes cases, aquests retalls conviden als visitants a interactuar directament amb l’obra, convertint-los en participants actius en la creació de significat.
Narrador d’històries autodidacta de Siria, que treballa en moda tant com a fotògraf, com a director creatiu. En els seus projectes artístics – fotografies i instal·lacions – hi combina també estètica DIY i elements visuals de l’alta costura.
El seu projecte Zupperman comença el 2018 al Líban, després de molts viatges fora del seu país natal. Zupperman és un personatge de ficció – satíric abstret del patiment que han de patir les persones refugiades de Siria tan al Líban com al món en general.
Rebutjant l’autocompassió, aquest personatge afronta les dificultats quotidianes amb resiliència i ironia. Tot i els seus superpoders, acaba a la costa equivocada mentre fuig cap a Europa, explotat per traficants, o atrapat en feines precàries per falta de papers; o inclús acusat falsament de terrorisme.
Decidit a adaptar-se, aprèn anglès i s’esforça per obtenir-ne certificats. Malgrat tot, per als refugiats, especialment els sirians, conseguir un visat sovint sembla una missió que requereix habilitats sobrenaturals. A vegades, pensa que visitar l’espai sería inclús més fàcil.
A la llum d’un nou panorama polític de Siria, la sèrie també revisita els records escolars a Síria: els uniformes militars obligatoris, les assemblees matutines i la cerca de curació a través del ioga i la meditació.
Facilitador en la praxis de la recuperació cultural basada en la terra. Forma part d’Olive and Honey, i els seus avantpassats procedeixen de les escarpades muntanyes de Jabal Haramoun. Amb el seu treball descobreix el retorn: l’anatomia cultural de la comunitat soberana, les condicions d’un cos sense tensions, la reconciliació del poeta en allò polític i sanador en l’artista.
Coalitions of Belonging és un projecte que es va iniciar durant la realització del Màster en Ecologia Política i Decreixement de la Universitat Autònoma de Barcelona i és una crida a la intimitat en la nostra manera de conèixer. Reunits es va elaborar col·lectivament (contra) cartografies en forma de tapissos. En el procés d’elaboració de mapes, ens localitzem a través de les històries dels demés i trobem el nostre camí en els detalls de la nostra imaginació col·lectiva, practicant-la com una pregària, en una època en la què ens inunda l’agitació de la urgència.
«L’objectiu mai roman estàtic: en el temps que es triga en cosir una línia, les conversacions flueixen, adonant-se de coses que hem estat massa ocupats per notar».
(intima’) en àrab significa pertinença: la intimitat com a arrel de la pertinença. (i’tilaf), coalició,
prové de l’arrel de familia. A través de la creació de famílies d’intimitat, sostingudes per les formes en què ens reunim i els rituals que mantenim, insistim en cultivar un sentit més profund de pertinença – silenciós, tendre i sense domesticar per les caixes cartesianes del mapa individualista modern – en les nostres modalitats de creació i expressió del coneixement.an comença el 2018 al Líban, després de molts viatges fora del seu país natal. Zupperman és un personatge de ficció – satíric abstret del patiment que han de patir les persones refugiades de Siria tan al Líban com al món en general.
Rebutjant l’autocompassió, aquest personatge afronta les dificultats quotidianes amb resiliència i ironia. Tot i els seus superpoders, acaba a la costa equivocada mentre fuig cap a Europa, explotat per traficants, o atrapat en feines precàries per falta de papers; o inclús acusat falsament de terrorisme.
Decidit a adaptar-se, aprèn anglès i s’esforça per obtenir-ne certificats. Malgrat tot, per als refugiats, especialment els sirians, conseguir un visat sovint sembla una missió que requereix habilitats sobrenaturals. A vegades, pensa que visitar l’espai sería inclús més fàcil.
A la llum d’un nou panorama polític de Siria, la sèrie també revisita els records escolars a Síria: els uniformes militars obligatoris, les assemblees matutines i la cerca de curació a través del ioga i la meditació.
Conegut com a Nessym, és DJ, productor i cofundador del segell Shouka, col·lectiu europeu dedicat a les músiques alternatives del Magrib i de l’Orient Mitjà. Format en música contemporània a Lió, ha acompanyat artistes com Emel Mathlouthi i col·laborat amb nombrosos projectes híbrids entre electrònica, jazz i tradició oral. Avui reprèn la seva primera passió —l’acid i la techno— que transforma en un so propi: l’Acid Chaabi, psicodèlic i arrelat en les memòries musicals del Magrib.
El punt de partida del projecte Acid Chaabi és la seva doble cultura: entre l’Orient i Occident, entre el Magrib i Europa. Inspirat per la música sufí i les raves tunisianes dels anys 2000, Nessym busca crear un pont orgànic entre l’electrònica i els llegats sonors magribins. No és només una exploració estètica, sinó també política, identitària i espiritual.
Mitjançant sintetitzadors i maqâms orientals, construeix una experiència col·lectiva que esdevé ritual contemporani: la pista de ball com a espai de trànsit, de resistència i de transcendència. El cos hi ocupa un lloc central, convocant memòries ancestrals a través de la repetició rítmica i de la dansa. L’objectiu és obrir una escletxa on el so es converteix en mantra, i la rave en un espai sagrat i compartit.
Equip Mediterrani Expandit:
Yamina Tarbai +34 661 27 95 72
Severine Sajous +33 628 80 27 96
Rosa Cerarols +34 627 90 94 78
Anna Bosch Mirapeix +34 687 04 80 82
Contacte
mediterraniexpandit@gmail.com