– Setembre 2025 –
Cal Rosal, la fàbrica va tancar i la vida continua.
Amb la càmera a la mà, Yamina Tarbai s’endinsa entre les veïnes i descobreix que, malgrat el silenci industrial, hi ha moviment i vitalitat. El seu objectiu és posar rostre i veu a les persones que viuen i reinventen el poble.
Qui són els habitants de Cal Rosal? Què els porta a venir fins aquí, què els fa quedar-s’hi o tornar-hi? En les seves històries s’hi amaga la resposta: la capacitat de resistir, transformar i donar nous sentits a un lloc que no vol desaparèixer.
Les fotografies de Yamina Tarbai s’exhibeixen a la façana principal de la fàbrica Cal Rosal en motiu del projecte fotogràfic Mediterrani Expendit. Aquesta intervenció vol posar en valor la memòria i la vitalitat del poble a través dels rostres i les històries dels seus habitants. L’exposició, integrada en l’espai públic, transforma l’edifici en un suport de difusió cultural i comunitària, i consolida Cal Rosal com a punt de trobada on la identitat i la creació contemporània conviuen.
Tot i aquest pes, el poble ha sabut reinventar-se. Cal Rosal s’ha mantingut com a punt de trobada, fidel a la seva història, i ha recuperat el paper de lloc de pas i d’intercanvi, amb noves mirades i llenguatges. L’activitat del poble s’ha nodrit de persones vingudes de tot arreu, atretes pel riu Llobregat i la seva memòria, per la via verda que connecta paisatges i generacions, pels mercats, per la cultura i per un entorn natural.
LES VEÏNES DE CAL ROSAL de YAMINA TARBAI –
Setembre i 2025 i la documentació com a finestra que ens uneix.
Basant-se en els vincles i la confiança mútua, l’artista estableix un diàleg amb persones del territori, aquelles treballadores del tèxtil que, el 1860, varen decidir migrar des de la perifèria de les ciutats per tal d’establir una colònia nova, aixecant-la des del no-res, i donant forma al Cal Rosal que es pot conèixer avui dia. Les seves aspiracions, metes i objectius, així com les decepcions, vincles i il·lusions que han marcat les seves vides a Cal Rosal són el que Tarbai intenta captar amb el seu objectiu.
En aquest diàleg entre la imatge d’arxiu i la contemporània s’hi deixen veure les trajectòries que els veïns i veïnes de Cal Rosal han deixat en la colònia i aquelles traces vitals que Cal Rosal els ha procurat. Més enllà del silenci dels telers. Perquè varen decidir quedar-se en una colònia que es moria, després del tancament de la fàbrica o com donar veu a un espai que, en un determinat moment, va quedar-se mut, son algunes de les qüestions que l’artista pretén desvetllar a través del seu objectiu. Com ella mateixa diu, la fotografia esdevé, així, “una excusa meravellosa per establir aquest vincle” amb persones que li han “obert les portes i deixat entrar en la seva intimitat” i per explicar quin és el paisatge humà i com es transforma després del tancament.
FOTOS: Vinny Cornelli
CAL ROSAL
Cal Rosal, una pedania del Berguedà que forma part de Berga, Avià i Olvan, i antic nucli industrial i tèxtil, es planteja avui la recuperació de la seva memòria històrica. Amb la voluntat de transformar el poble en un espai que s’expliqui a si mateix, retrobant la seva identitat i tot fent un repàs als canvis i batzegades que ha patit en les últimes dècades, Konvent coopera amb les associacions de veïns i veïnes de la pedania per obrir i intervenir l’arxiu fotogràfic d’Albert Canal. A través d’imatges familiars i d’arxiu, aquesta col·laboració busca tornar a insuflar vida a un patrimoni històric que, després del tancament de les fàbriques tèxtils, va caure en l’oblit i que des de fa dècades Konvent ha recuperat, treballant a partir de la runa i el vestigi per tal de donar un nou significat a la tasca cultural arrelada al territori. Esdevenint emblema de la resiliència del món rural, Konvent ha treballat amb l’Associació de veins i veïnes de Cal Rosal, així com amb l’Agrupació Cultural i Esportiva del poble i l’ajuntament de Berga, Avià i Olvan, per tal de crear sinergies que dignifiquin l’entorn a partir de la cultura i l’art, mantenint sempre la voluntat d’enfocar els diferents processos des de la llibertat creativa.
Ara, i per continuar treballant la recuperació de la memòria històrica, es projecta la idea de convertir el poble, en un retrat d’allò que va ser i allò que és, de manera que, a través de nous formats pedagògics i acurats, que inclouran documentació visual i en línia, siguin els carrers i façanes que expliquin de manera única la vida del poble, de la comarca i de la societat. Les imatges, algunes de gran format, s’alçaran a les façanes i en punts estratègics, com serien els entorns de la fàbrica i d’altres punts emblemàtics.