– Home Sant – (De la il·lusió a l’error)
MIROIR NOIR (RAI ESCALÉ/MILOS KOPTAK) – GORI MORA – DIETER DE GREEF – ABEL AZCONA
Del 7 al 27 de Maig 2016
HORARIS: DIVENDRES / DISSABTES a partir 18:00h DIUMENGES a partir mig dia fins nit
MIROIR NOIR (Rai Escalé/Milos Koptak) (Bcn/Eslovàquia)
‘Cecilismus’ de Miroir Noir, Escalé i Koptak al Konvent
El 7 de maig a les 19 h. Konvent inaugura Cecilismus* de Miroir Noir (Rai Escalé & Milos Koptak).
Recordem que Miroir Noir és el projecte comú d’aquest duet de pintors des de fa vora deu anys. Aquesta és la seva segona exposició al Konvent, després de les seva residència i exposició-instal·lació l’any 2011.
Cecilismus és el darrer projecte de Miroir Noir, on recuperen la lleugeresa conceptual i el sentit de l’humor iconoclasta que sempre els ha caracteritzat com a grup. És obra de petit format, sobre paper, fresca i provocadora. Presenta per primer cop el ‘Mirall Negre’ desconstruït: Escalé i Koptak cavalcant lliures i junts, però aquest cop alhora separats, jugant amb Velázquez, Rubens, Tièpolo, Goya i tots els clàssics del Prado i el Louvre.
A mitjans de 2015, tot repassant treballs individuals recents, Koptak i Escalé es van descobrir desenes de làmines de llibres d’art clàssic que cadascú repintava en solitari, i de les que cadascú n’extreia noves escenes, personatges o faunes mitològiques.Es descobria que cap d’ells havia deixat la tècnica que havia fet que comencessin a col·laborar fa nou anys, i que junts havien anat abandonant per passar-se a la pura pintura sobre llenç a quatre mans.
Aquest descobriment els va causar certa commoció, i ja que una col·laboració tan llarga només és possible des de l’admiració mútua, en veure aquestes col·leccions recents cada un va recordar l’origen i el perquè de l’existència de Miroir Noir.
La quantitat i qualitat del material va deixar clar que per primera vegada Miroir Noir podia trencar una de les seves regles d’or, i concebre una exposició en la qual es mostressin els universos gràfics de Koptak i d’Escalé per separat.
Un luxe que presenten en primícia mundial al Konvent, abans de les properes exposicions previstes a Barcelona, Itàlia, Txèquia i Eslovàquia aquest any i el vinent.
*Cecilisme o Cecilismus, inspirat per Cecilia Giménez, la restauradora de l’Ecce Homo del Santuari de Misericòrdia de Borja (Saragossa), és el neo-estil aragonès de renovació o correcció plàstica, aplicat amb mans maldestres i ment lleu sobre obres antigues més o menys valuoses i deteriorades. Sol ser un exercici voluntarista, molts cops risible, i sempre a comès amb ingenuïtat i desconeixement de les tècniques acadèmiques i dels procediments essencials de restauració.
GORI MORA (Mallorca)
L’artista Gori Mora ens presenta el seu nou projecte per Konvent; TRANSIT, el cos com espectacle. Les obres giren al voltant del desig carnal, entès com un dels motors principals de la comunicació social, accentuat amb la fase de l’alliberament del sexe.
Potser el cos és l’única cosa que al cap i a la fi tenim, una pura aparença de nosaltres mateixos, és un objecte de desig fet de carn i està en un permanent canvi i transformació donant lloc a una creació contínua de diversos rols.
El que m’interessa és esborrar aquest rastre d’individualitat que tots tenim, aproximant-me més a la deshumanització del rostre, i així, esborrar les diferències de sexe. El cos també és utilitzat per posar-se al límit, una manera de posar-se a prova i descobrir-se a un mateix. La desaparició del cos està present en els nostres dies envoltada d’aquesta realitat que vivim, on sentim que el cos es transforma, és un viatge amb fluxos, un cos que recorre unes transformacions, per tant, som el temps.
La pell es mostra com a matèria, una pell palpitant que produeix una sensació d’urgència. Els contorns de les figures s’estenen com a paisatges sobre planxes de metacrilat, una exploració del cos sobre si mateix creant unes transformacions a través del joc de perspectives. Però també hi ha alguna cosa inquietant i terrible en aquesta bella deshumanització. El cos es troba en un lloc sense límits, un lloc silenciós, on es perd i desapareix.
BIOGRAFIA
Gori Mora és un artista multidisciplinari i inquiet. Ha realitzat diverses exposicions, així com; el projecte Kaprow per a la Fundació Tàpies de Barcelona (2014), L’esdevenir del cos per a la Sala d’exposicions de La Caixa Porreres, Mallorca (2015), SENSE TÍTOL Sala d’Exposicions de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (2015), entre d’altres.
Actualment forma part de Hell Collective on va realitzar l’exposició col·lectiva PURGATORY a Mutuo centre d’Art, Barcelona (2015). Arran d’aquesta exposició les seves pinzellades es van convertir en pura pell descarnada, la pell com a pura matèria. L’artista afirma que d’allà va sorgir el seu nou projecte TRANSIT.
DIETER DE GREEF (Bèlgica)
Artista Belga que viu i treballa a Brussel·les. Les seves pintures transporten a un viatge inesperat, on les coses no sempre són el que semblen. El que inicialment sembla còmic és tràgic. La rutina mundana de la vida quotidiana de vegades és reconfortable i de vegades apocalíptica. Els amants s’atreveixen a no mirar-se mútuament als ulls, mentre comparteixen una connexió íntima i la fiabilitat humana, massa vegades grotesca del desig humà. Entre la compassió i la innocència del desig del nen que demana l’atenció.
Endinsar-se a l’estil de Greef significa despullar un espectre complert d’emoció amb un sentit d’acceptació. Des del més valent al més còmic, però sense prejudicis.
De Greef es va graduar a la Universitat d’art de St. Lucas (Brussel·les) des d’on va iniciar una exploració dins del seu propi sentit de la artesania, límits i tècniques, però com ell mateix diu “allà és on no hi ha millor mestre que la rutina diària”
RAI ESCALÉ (Bcn)
Algunes Possibles Giocondes, de Rai Escalé.
Es tracta d’un altre invent del Rai Escalé , que diu que si també es presenta Cecilismus de Miroir Noir al Konvent, que si la cosa va de reinventar, o més aviat reventar els clàssics-clàssics, els del Prado i del Louvre, que aprofitarà per portar unes quantes Giocondes que té guardades, i que per fi ha trobat l’excusa ideal per presentar-les en públic.
Les té des d’una encesa que va tenir fa anys que li’n va fer pintar moltes i molt seguides, en un intent ingenu de desxifrar el misteri del quadre més famós del món.
El gros de la col·lecció havia quedat al magatzem, i només dues de les que venen al Konvent s’han exposat algun cop. Va ser a la Galeria Strychnin de Berlin en una col·lectiva temàtica de Mona Lises, amb Mark Ryden i d’altres pintors americans.
La Gioconda més que un clàssic és una icona. Com bé sabia Andy Warhol, a les icones t’hi pots recolzar tranquil·lament, perquè elles soles ja posen a tothom a lloc. Com el Konvent, clar.