YAK42 (Bcn)
11 de Juny 2016 – 23:00 h.
Aquest concert el varem tancar una d’aquelles nits en la que dius són cinc minuts i tornes a les nou del matí a casa. Nit de surrealisme, quan sortíem de l’Apolo gairebé caminant del revés, després de veure a YAK42 i Sleaford Mods. El Ramon estava a la barra del bar, amb la seva jaqueta gruixuda, però digne, davant la porta del lavabo.
YAK42 és un model d’avió comercial soviètic que va volar per primer cop l’any 1975, l’any en què els Estats Units vans ser expulsats del Vietnam i l’any en que Franco va morir. YAK 42 és també el nou projecte de Ramon Faura (Le Petit Ramon, Macho, Azucarillo Kings, etc.). YAK42 és un projecte obert de música electrònica, fet amb caixes de ritmes, sintetitzadors i sàmplers, analògic, sense ordinadors.
Allò que normalment ordeixen les lletres de les cançons (aquí no hi ni cançons ni cantants) va a càrrec d’uns visuals que assumeixen el 50% del sentit. Música electrònica, per ballar, oberta, psicodèlica, allunyada del format cançó i centrada en el mantra repetitiu i la diferència explosiva.
De Dionís als Black Panthers, de Dada als Sex Pistols, res més revolucionari que el ball i res més transgressor que manipular les imatges. Tot i el context abstracte de la proposta instrumental (Electro, Big Beat, EBM, synthpunk), la utilització de veus descontextualitzades (des de Rajoy als Motherfuckers de Ben Morea, passant per MC5 o Churchill) i les projeccions, que funcionen com a collage animat, reciclen tot tipus de materials vinculats al sexe i a la guerra, centrant-se en l’imaginari pre-cibernètic de finals dels seixanta, el moment en què tot esclata, els fotomuntatges animats de factura precària introdueixen certa figuració “pop” i de l’art psicodèlic (Warhol, Jamie Reid, Alan Aldridge, Heinz Edelman, Willy Fleckhaus, Hans Hillman, Karel Zeman, Terry Gillian, Peter Blake).
Tecnologia, guerra, sexe com a lluita de classes, propaganda, conflicte i l’absurd dada són els principals ingredients ; el ball hipnòtic la forma de convertir-los en música.
