EL FUTUR DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS
25/05/2018 -Torre de l’amo- VILADOMIU NOU
EL FUTUR DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS DEL LLOBREGAT
REFLEXIONS SOBRE EL PAISATGE, LA CULTURA, EL PATRIMONI I LA VIDA DE LES COLÒNIES
DIVENDRES 25 DE MAIG
Torre de l’Amo de Viladomiu Nou, Gironella
BENVINGUDA
Sr. Ferran Terradellas. Cap de la Comissió Europea a Barcelona
Sr. David Font. Alcalde de Gironella i president del Consell Comarcal del Berguedà
BLOC 1. EL VALOR DEL PAISATGE CULTURAL
Dani Gutiérrez. Territori Obert
Els paisatges culturals i la seva posada en valor
Arqueòleg i consultor en patrimoni cultural, amb diploma de postgrau en direcció i gestió d’empreses. Especialista en la gestió urbanística del patrimoni cultural, ha realitzat projectes en l’àmbit dels planejaments urbanístics, la patrimonialització i la museologia, la direcció facultativa i executiva d’actuacions sobre béns patrimonials i plans estratègics d’activació del patrimoni cultural, tant per administracions públiques com institucions privades.Actualment molt interessat en la relació entre patrimoni cultural, territori i TIC. Territoriobert.com
Eusebi Basanellas. Vicepresident del Patronat del Museu de la Colònia Vidal.
Una visió internacional de la situació actual de les antigues colònies industrials: el cas de les colònies tèxtils de Derwent Valley
Fundada l’any 1946 amb l’objectiu de promoure i gestionar les activitats culturals i de lleure a la Colònia Vidal, adreçades especialment als joves. A partir del 1994 és l’entitat que gestiona el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig. Amb l’objectius de convertir el museu en un punt de divulgació del que eren les colònies industrials, com s’hi treballava i com s’hi vivia i impulsar qualsevol tipus d’activitat turística i cultural a la colònia.
Mario Sunyer. Batlle i Roig Arquitectes
El projecte de la Via Blava del Llobregat
Enric Batlle i Durany és arquitecte i paisatgista català. L’any 1981 va fundar conjuntament amb Joan Roig i Duran el despatx Batlle i Roig, arquitectes. Ha rebut el premi extraordinari de doctorat per acord de la Comissió de Doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya, també ha rebut el premi Lluís Domènech i Muntaner de Teoria i Crítica d’Arquitectura per la seva obra: “El Jardí de la Metròpoli. Del paisatge romàntic a l’espai lliure per una ciutat sostenible”. Batlleiroig.com
BLOC 2. EXPERIÈNCIES D’UTILITZACIÓ D’ESPAIS INDUSTRIALS PER A NOUS USOS
Cristina Domènec. RecStores – L’exemple del REC d’Igualada
Rec.0 Experimental Stores és la transformació efímera d’un vell barri industrial, el barri del Rec, a Igualada. Dues vegades l’any, i només durant quatre dies, les velles fàbriques i adoberies es converteixen en pop up stores de moda on marques de primer nivell hi venen els seus estocs i mostraris a preus únics.Cada edició de Rec.0 Experimental Stores és diferent. S’obren espais nous, molts d’ells desconeguts, i s’incorporen també noves marques, de forma que es configura un circuit que sempre és diferent. La visita al Rec.0 ha de ser una bona oportunitat per a trobar moda de marques de prestigi a preus únics en un entorn molt especial que només es transforma durant quatre dies. Després, el barri torna a la normalitat, amb una activitat que barreja la indústria adobera amb els estudis de disseny i altres professions. Rec0.com
Pep Espelt. Fundador, comissari i director del projecte d’art multidisciplinar Konvent
Konvent és un antic convent de monges de finals del segle XIX reconvertit en un centre artístic pluridisciplinar. Entre les seves parets s’hi mostra allò que no es troba ni en museus ni galeries. És un espai per l’art, però a diferència d’altres, també és una manera de fer i entendre la cultura arrelada al palimpsest del lloc. La seva funció principal és la mediació cultural a través de la creació i difusió artística. A més, però no menys important, es treballa per dignificar l’entorn, un paisatge únic mutant, on el contingut i el continent tot sovint no encaixen. Així, les runes modernes de la industrialització han reeixit en un espai cultural i d’interpretació d’allò propi, en el nostre cas, de les colònies industrials del Llobregat. Amb la crisi industrial del tèxtil moltes fàbriques de la zona van tancar i molts d’aquells espais productius van quedar en desús, buits. Als inicis del projecte, remuntant-nos a l’any 1992, la idea motor ja perseguia treure Cal Rosal de la letargia social fent ressorgir de nou l’activitat d’aquests espais moribunds a través de la pràctica artística.
Oriol Recasens. Tècnic de la xarxa Fàbriques de Creació de l’Institut de Cultura de Barcelona
El projecte de Fàbriques de Creació de Barcelona
El projecte Fàbriques de Creació neix l’any 2007 de la necessitat que expressen artistes i col·lectius de la ciutat de disposar d’espais per a la creació. És una època de lloguers amb preus alts i una successiva pèrdua d’espais abrils grans i en desús, procés que s’ha estat vivint amb intensitat sobretot al barri del Poble Nou.
S’inicia, llavors, una cerca constant d’espais de titularitat municipal, sense ús, per convertir-los en Fàbriques de Creació i integrar part del seu paisatge industrial al teixit de serveis per a la ciutadania. En aquesta rehabilitació urbanística i social, hi tenen cabuda els espais per a l’art i la cultura. Espais capaços d’impulsar canvis i d’integrar una població heterogènia que podrà tenir a l’abast referents culturals en uns espais per a la diversitat i la pluralitat de singularitats específiques.
Dr. Daniel J. Hayes. Associació per la Promoció de la Masoveria Urbana (APMU)
El projecte Vidàlia per la dinamització de la colònia de Cal Vidal de Puig-Reig
La jornada és gratuïta. Inscripcions aquí.
Horaris aquí.
PREMSA
NACIO DIGITAL 18/05/2018