CINEMES LOLA

Homenatge CARLES SANTOS – Pere Portabella 

 29 DESEMBRE 2018 – 18:00h 

 

 

18:00h – HOMENATGE A CARLES SANTOS AMB CURTMETRATGES D’EN PERE PORTABELLA

“Poetes Catalans”

”Play Bach”

“Miró L’altre”

“Acció Santos”

”La tempesta “

“No al no”

 

Carles Santos va ser un col·laborador habitual a les pel·lícules de Pere Portabella.

Portabella treballava sovint amb en Joan Brossa -coguionista d’Umbracle i No compteu amb els dits- i va ser l’artista visual qui li va presentar en Carles Santos, el músic vinarossenc que va traspassar el 4 de desembre del 2017. «El Brossa -diu Portabella- era un personatge que ho interrelacionava tot perquè tocava molts àmbits (la poesia, el teatre, les arts plàstiques). Ell va ser qui em va dir ‘hi ha un xicot de Vinaròs que té fama de ser un virtuós, però m’ha parlat del John Cage i de Fluxus. Vols que te’l porti?’ em va preguntar. ‘Porta-me’l’, li vaig dir».

L’empremta de Santos en els films de Portabella la va explicar el director adjunt de la Filmoteca, Octavi Martí: “Carles Santos va fer unes bandes sonores que mai són il·lustracions del que estem veient sinó un discurs complementari que, de vegades, contradiu les imatges i, de vegades, les completa».

Però més enllà de la música que acompanya les pel·lícules, Santos n’inspirava el contingut. Això té a veure amb el mètode de treball que fa servir Portabella a l’hora d’escriure els guions: «Sempre treballo amb arquitectes, poetes, músics o gent de teatre, però mai amb guionistes, perquè no m’hi entenc. Es tracta de col·laborar amb persones que tinguin una pràctica artística en moviment i que sintonitzin amb la necessitat d’ampliar el territori del seu mitjà d’expressió. (…) Cadascú, des del seu ofici, em nodreix. Aquestes contribucions que estan en el territori de les idees jo les materialitzo en cine»

Efectivament, Santos va aportar moltes coses, a més de música, segons Portabella. «El Santos va ser imprescindible. Venia dels moviments de Nova York, havia contactat amb el John Cage, el moviment Fluxus, etc… Va molt bé tenir un partenaire així».

La filosofia creativa de Portabella lligava molt amb la del músic de Vinaròs: «Quan parteixes del plantejament de trencar els codis clàssics del cinema i del relat aristotèlic (plantejament, nus i desenllaç), has d’anar a buscar gent que també ha anat a buscar, com tu, fórmules noves. En Santos era el prototip de pianista molt virtuós que se’n va a Nova York, es troba amb el John Cage, es troba amb els Fluxus, i un dia se’n va a la platja i assisteix a una instal·lació amb un grup de butaques davant del mar; surt el Cage -o no sé qui era-, i es posa a dirigir el mar. Se’n va i la gent fa un aplaudiment al mar».

Portabella posa un exemple concret de col·laboració amb Carles Santos en una de les seves últimes pel·lícules, El silenci abans de Bach (2007): «M’interessava molt començar la pel·lícula amb la primera sonata per violoncel de Bach. Ens reunim amb en Carles Santos i li explico que vull un violoncel·lista tocant aquesta peça en un vagó de metro en marxa. «Però ple!», va dir el Santos. Jo ja ho portava al cap, però si en Santos et diu una cosa així… Per això vam posar tot un vagó ple de violoncel·listes interpretant Bach».

 

20:00h – CONCERT HOMENATGE AMB CELESTE ALIAS + ILDEFONS ALONSO +ALBERT CIRERA