LA CAVA – Tàrrega –
L’estudi de l’ajardinament i disseny de l’espai exterior del restaurant de La Cava, planteja la jardineria com un paral·lelisme del relat de la cuina magistral de l’Albert Marimon. Una cuina elegant, senzilla, arrelada, elaborada amb productes locals, de temporada i de proximitat. Cuina catalana tradicional i amb tocs innovadors que la fa única i especial.
JARDÍ TERRASSA EXTERIOR
A través d’aquestes pautes el jardí ressegueix la mateixa curosa interpretació per donar cos i filosofia, més enllà de la mera decoració, fusionant cuina amb jardineria. D’aquesta manera cada racó del jardí descriu a l’Albert Marimon i tot el que sentim quan mengem i gaudim a La Cava.
El resultat és un jardí simple, mediterrani, de variació temporal, de baix manteniment d’aigua i adobs, de plantes culinàries, que busquen la implicació visual i afectiva de qui se’n faci càrrec, però que siguin les plantes, al ser autòctones, part del concepte editorial de jardineria salvatge autosuficient.
AQUÍ TROBAREU EL SENTIT I EL VALOR DE CADA PLANTA. Explicades des de la porta d’entrada fins arribar a la barra final de La Cava. Gaudiu-ne !!
– ESPÍGOL (LAVANDA)
L’espígol és una planta símbol mediterrani d’acollida i benvinguda, que ha inspirat sempre tranquil·litat i puresa. D’aspecte arbustiu amb fulles allargades i fines recobertes d’un polsim blanquinós, les flors son de color blau violaci, agrupades en forma de espiga. Benvingudes i benvinguts a La Cava de Tàrrega.
– FONOLL
El fonoll és una planta molt resistent i originària de la conca del Mediterrani, on creix en estat silvestre. S’utilitza tot: les tiges i les fulles com a herba aromàtica, les llavors com a espècie i planta remeiera, i el bulb com a hortalissa i de les llavors s’obté també un oli essencial.
És dolç, aromàtic i lleugerament amarg. S’utilitza en conserves de vinagre juntament amb llorer i pebre. És famós per la seva afinitat amb el peix i per la utilització en els adobats.
El bulb el podem cuinar com qualsevol altra verdura i ens aportarà molts beneficis per la salut i un gust anisat molt especial que combina molt bé dins d’un bon caldo de verdures per exemple.
– ROMANÍ PROSTAT
De la mateixa manera que el fonoll, és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. També es coneix amb el nom de beneit. El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan es trituren les seves fulles. El romaní és una planta molt útil i insubstituïble a la cuina per la seva excel·lent fragància És un condiment tradicional de la cuina mediterrània. Tradicionalment també se li han atribuït propietats afrodisíaques.
– PENNISETUM.
Una de les notorietats que fa de La Cava especial és l’observació de l’entorn. Les patates, els tomàquets, la important relació entre el cuiner i el productor local. Per aquest motiu hem introduït gramínies que podem trobar perfectament als camps de l’Urgell. El Pennisetu és una herba resistent, perenne, de fulles de colors que són de color verd fosc i es tornen morat més fosc a les puntes. Des de mitjans d’estiu fins a la tardor, les espigues arquejades que porten plomals esponjosos de flors morades augmenten en una mostra arquitectònica.
– GRAMÍNIES
Les gramínies son els camps que ens envolten. Son la rusticitat i elegància dels plats de la cava, el terròs al plat. S’utilitzen en el paisatge natural, xerojardineria, i estabilització de talussos en el paisatgisme contemporani.
Plantes de muntanya, de la plana, de secà, de pasturatges i prats, que s’anomenen a vegades males herbes, perquè el seu llenguatge és especial i que s’utilitzen més dins del món de la jardineria per tota la seva bellesa, tradició, fortalesa i segell autòcton.
– HELICHRYSUM
Aquesta petita mata viu a les garrigues, sovint a prop de la mar tant a llocs rocosos com als sistemes dunars. Les seves fulles fan una olor ben característica (que recorda al curri), són lineals, petites i blanquinoses. Les flors de color daurat també són ben característiques.
– TIMÓ LLIMONER
La farigola/timó és possiblement una de les plantes aromàtiques i medicinals més comuns en els paisatges del nostre entorn. A l’antiga Grècia era símbol de coratge i de l’elegància, els soldats romans prenien banys per infondre valor, a l’Edat Mitja, a l’època de les Croades, s’associava a la valentia, les dones brodaven una abella amb un bri de farigola sobre les capes dels cavallers. Per tots aquests motius hem escollit i plantat dos tipus, la farigola de pastor (vulgaris) i la llimonera. A la cuina i altres usos: Caldos o brous com la bona i senzilla sopa de farigola, en els escabetxos, els estofats, les llegums, per acompanyar o macerar la carn de la caça, la carn, (el xai, el porc, l’ànec, o el conill) el peix, o algunes verdures, per elaborar salses, macerar les olives o en l’escorça d’alguns formatges de llet de cabra, o embotits, també és una de les plantes que formen el bouquet garni o el brotet de totes les herbes i indispensable en tants i tants plats.
– PENNISETUM ORIENTALE
De la família de les gramínies. Estètica del moviment i aproximació a la terra, al camp a les textures dels plats d’en Marimon. A les capes i capes necessàries per donar forma a un guisat. Aquesta planta és molt útil en jardineria de baix manteniment. Molt interessant per la seva textura i canvis estacionals, aportant frescura i moviment a les àreees ajardinades, i per la seva floració abundantíssima i que es perllonga en vàries estacions.
– STIPA TENUISSIMA
La seva textura s’ha definit com una planta marina experimental. Com aguantar la respiració fora de l’aigua i viure sempre més a pulmó. Una planta que suporta climes extrems com la intensitat d’una cuina. De fins als -15ºC, i les temperatures altes de 30-35ºC. Per tant, és una planta que pot viure en una gran varietat de climes.
– SÀLVIA MICROPHYLLA
Les Sàlvies son plantes que trobem a totes les jardineres dels carrers de Tàrrega. El motiu de plantar-les és per fer-ne una aproximació a casa nostra, a les veïnes i als espais comuns. També és el toc més clàssic de tot el jardí, per aquest motiu, les set unitats plantades, estan disposades de manera lineal i amb la mateixa distància. La Sàlvia floreix de manera continuada al llarg de l’any si l’hivern és càlid. Tolera la sequedat. Floreix amb profusió a finals de primavera i també a la tardor, i, de manera esporàdica, al llarg de tot l’any. La Sàlvia s’aprofita sencera per a propietats digestives i emmenagogues.
– SÀLVIA OFFICINALIS
El mot sàlvia té uns orígens que fan referència a les grans propietats medicinals i màgiques de la planta, especialment en el cas de les dones, emprades des de temps remots: prové del llatí ‘salvare’, que vol dir guarir. A banda de contribuir a millorar la circulació i eliminar líquids, consta de grans beneficis per tal de regular la regla.
Aquesta planta també disposa d’una olor ben especial que normalment no agrada als insectes ni als animals i, per aquest motiu, constitueix un bon repel·lent.
– CUPRESSUS STRICTA (Xiprer)
Més enllà de la simbologia religiosa, el folklore català ha relacionat el xiprer amb altres qualitats, com la generositat i la riquesa. Les arrels del xiprer són tòxiques, i inicialment també per això els plantaven als cementiris per evitar que passessin les rates.
Un sol xiprer significava que allà donaven beure al viatger; dos xiprers, que hi hauria menjar per ell i pel cavall; i tres xiprers indicava que el viatger podia dormir en aquella masia.
A Europa, sovint s’ha fet servir com a signe d’hospitalitat. En alguns llocs del món, el xiprer és un arbre que es considera sagrat per nombrosos pobles, per la seva llargada i verdor persistent, es diu : ” l’arbre de la vida “. Aquestes son algunes de les raons i simbologies per les que hem escollit els tres Xiprers. Uns arbres que ens transporten directament a l’ànima d’en Marimon.
DISSENY
Artista i comissari Pep Espelt és el fundador i director del projecte d’art multidisciplinar Konvent, situat a Cal Rosal (Berguedà), que ha transformat un convent abandonat en centre d’art contemporani d’avanguarda i màxima implicació territorial, per on han passat milers d’artistes, tant del panorama nacional com internacional.
Konvent s’ha convertit en referent, no tan sols artístic, sinó també de recuperació i conservació del patrimoni i del territori. Sense cap tipus de subvenció i allunyats d’organitzacions i estaments públics, s’ha recuperat l’edifici del segle XIX i a la vegada s’ha convertit en espai de culte i peregrinació d’artistes i consumidors d’art.
A nivell artístic provinc de l’afició i culte a la cultura, dels disseny i construcció de jardineria i paisatgisme floral i artístic.