– Espais culturals al marge dels circuits convencionals –
Dilluns 5/08/2019 – LÍDIA PENELO
Fora dels circuits convencionals, hi ha equipaments culturals independents amb propostes que creuen disciplines diverses per apostar per la creació. El Konvent de Cal Rosal o el festival d’art independent Pepe Sales en són un parell d’exemples.
Abans d’arribar a Berga, a un antic convent de monges de finals del segle XIX hi ha el Konvent, un centre artístic on es barregen diferents disciplines i on es practica una manera diferent de fer i entendre la cultura. Pepe Espelt va fundar el projecte el 2004 amb la que aleshores era la seva parella, i en l’actualitat són un equip de 14 persones els que s’encarreguen d’oferir una programació d’obertura internacional i alhora, arrelada al territori.
La funció principal del Konvent és la mediació cultural a través de la creació i difusió artística amb la llibertat com a premissa. “Quan vam començar ja es respirava alguna cosa anormal, nosaltres no som una comuna, estem més enllà, nosaltres no fem reunions, fem sopars, i quan posem un tema damunt la taula ho fem amb una llibertata absoluta, no som un Ajuntament, no fem festes majors, ni ens repetim amb la programació” sosté Pep Espelt.
La manera de funcionar del Konvent els allunya de la dinàmica de la majoria d’organismes oficials. El Konvent s’autogestiona, i els hi agrada dir que la seva escala de treball és glocal. “Som un espai molt especial, amb un enfocament que busca la suma d’aportacions de diverses disciplines per esdevenir un revulsiu cultural. Busquem la patacada enmig del cervell. Cada setmana venen artistes nous i ens diuen que no han vist res igual. Busquem la cultura que provoca i fa evolucionar al mateix artista. Apostem per la creació i per la cultura valenta. Som un I + D de la cultura d’aquest país”, explica Espelt.
La resiliència és el seu punt de partida i no contemplem requisits preestablerts ni limitadors. Als visitants i als artistes, els ofereixen el que tenen: un espai singular que disposa d’instal·lacions per a tot tipus d’activitats, individuals o col·lectives, així com uns espais comuns per facilitar l’intercanvi i la interacció social. Bona part de la programació d’aquest estiu, gira al voltant del fotoperiodisme Documental. Enguany, del que es tracta és de parlar de l’efecte de la censura i la manca de llibertat a nivell personal i social o la fragilitat i destrucció de la memòria històrica, entre d’altres variants del tema.
A banda de les xerrades i actuacions musicals, ofereix una mostra amb obres com les TASSES d’en Jordi Cuixart, les ceràmiques d’Ai Weiwei, les fotografies del taller de Fotografia del Centre Penitenciari de Lledoners dirigit per Maria Vernet i les fotografies de Samuel Aranda. La relació de l’activista xinès amb Cuixart va començar el 17 de desembre de 2018 quan va anar a la presó de Lledoners per participar en un acte de denúncia en contra de la presó dels dirigents polítics catalans, i també atret pel fet que Jordi Cuixart cultivés una vessant artística a través de la ceràmica.
Ai Weiwei va ser professor convidat pels departaments educatius del centre i va poder tenir contacte amb tots els presos que hi prenien part. Quan era al taller de ceràmica conversant amb Jordi Cuixart li va demanar que es descalcés i que deixés la seva petjada com una empremta en el fang. És aquesta aparentment modesta peça que s’exposa per primera vegada en primícia al Konvent de Cal Rosal.
Aquesta peça forma part de “Fly The Flag”, una campanya creada per Ai Weiwei on l’element clau és una bandera que conté una petjada humana, feta per commemorar els 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans i per conscienciar i reivindicar tot allò que hauria de ser fonamental per tots els éssers humans: la llibertat.