MUDANCES
THOMAS KEIS + CARLES GENERÓ + KONVENT ACTIVISTES
MUDANCES
Explica John Berger, el gran escriptor i crític d’art, a una de les seves cròniques, que un dia va anar a la National Gallery expressament per veure el quadre Baco i Ariadna de Tiziano i un cop allà, davant el quadre, es va adonar que el que veia no eren déus. Que tant sols són els acadèmics qui ho creuen. Que ni tants sols el pitjor pintor, el més humil, ha de sentir admiració pels seus predecessors: només podem aprendre dels èxits dels nostres semblats.
Tiziano com a pintor, segurament hagués valorat l’obra de Berger com a pintor, (com a fracassat o com a geni, això no importa; es tracta només d’una dificultat tècnica) El que Berger indica és que la sensació de fraternitat sempre és forta i que els qui creuen que l´art és universal són els que menys el comprenen: poden posar un graffiti al costat d’una pintura rupestre i es meravellen perquè els dos estan fets a una paret. Aquestes diferències no tenen res a veure amb la fraternitat. Cadascú treballa, com diu Berger, amb uns objectius diferents, pressionat per les seves circumstàncies.
Amb el projecte Mudances Konvent inicia la seva programació d’enguany: Thomas Keis, Carles Generó i tots els artífex que fan que Konvent sigui una realitat des de 2006. És una reacció natural. Tots els artistes i les persones que es dediquen en cos i ànima a aquesta cosa estranya que ha esdevingut la cultura, desitgen que els altres s’emportin de les seves obres, de les seves vides, els millors pensaments que hagin pogut manifestar. I aquí resideix la fraternitat. Per a tots aquells que no s’hagin enfrontat a la dificultat que això comporta, el seu objectiu comú els hi semblarà gairebé irreal.
Com al quadre de Tiziano, Carles Generó retrata el record d´allò del que fou, les fàbriques del Ter amb les seves runes i mobles sortits de l’entorn, gairebé palpables, en el breu espai que donen les impressions fotogràfiques. La diferència amb el seu estat anterior, potser és massa subtil, excepte pels que hi varen treballar o pels que somnien amb aquella època daurada i al temps la recorden. Les parets exteriors de Konvent son l’escenari on aquesta posta de sol de les colònies, es mostra com un arc de Sant Martí tensat. És difícil que l’enlluernament no es faci nostàlgic.
El dissenyador alemany Thomas Keis, a l’interior, amb el seu projecte Cut, ho aconsegueix. Malgrat crear mobles per a marques reconegudes del sector i haver guanyat premis internacionals de disseny, Keis sap que la reputació és menys importat que la vida. La seva obra no forma part de cap corrent concreta i les fustes amb les que treballa sempre tenen un significat o una història per explicar, les quals perfecciona amb els acabats de color, sobre el que investiga amb una minuciositat gairebé de pintor renaixentista, incidint en l’efecte que tindrà la llum natural sobre la pàtina resultant. La tècnica de Keis només es equiparable a la seva curiositat: és pura experiència de creació imaginativa.
Com apunta Keis, els interiors constitueixen un context de la vida, una forma d’habitació. El col·lectiu Konvent, obre les finestres i ens mostra al marge de l’oficialitat, en el seu estrat més íntim, els vestigis que els ham acompanyat al llarg d’aquests anys de feina com catalitzadors de cultura. Treballar amb el vent de cara és important. Al final, com diu Berger, les necessitats de l’art corresponen amb les de la vida: Fraternitat.
Text: Manoli Mansilla
THOMAS KEIS
Thomas Keis és artista que experimenta el moble, el contingut, les línies i la matèria. Procedent d‘Alemanya però establert sota les muntanyes de Montserrat, ha fet del seu bagatge una definició. Les seves obres tenen un marcat contingut arquitectònic.
El moble com a peça escultòrica o com a pertinença que passa a formar part d’un immoble i a constituir una definició i pes de contingut a la vida personal. Keis treballa a partir de la recuperació de materials de tot tipus, especialment antics, procedents d’anticuaris, mercats o simplement abandonats, reutilitzant-los i barrejant-los entre ells, dotant de sentit totes les noves creacions i amb un segell absolutament personal.
Cut
Les peces es basen en una construcció de volums minimalistes, en blocs, que serveixen com a punt de partida pel procés de la següent.
El treball de fabricació crea una composició harmoniosament equilibrada, utilitzant un material industrialitzat, que recorda en aparença un arbre per les seves línies de fibra i pols seus anells, amb la intenció de crear una estructura sòlida i definida. Una vegada acabat l‘objecte, un tall radical transformarà la base en alguna cosa totalment diferent.
El cut converteix i transforma els volums minimalistes en un element amb personalitat pròpia, en la que la forma original desapareix per donar espai a la intervenció.
El tall, que té una potència dinàmica i energètica notable, contrasta amb l‘harmonia de la forma original. El conjunt és una reunificació i connexió de tres elements: el material, la energia física i la concentració.
Construir-desconstruir per tornar a construir.
El cut es defineix com un procés necessari per poder arribar a la peça final, definida amb una acció ferma, segura i necessària. Una acció conscient que actua en un context d‘espai temporal definit.
HORITZONS
L‘horitzó com a definició, és la línia que aparentment separa el cel i la terra. Vista des de qualsevol angle, aquesta línia sempre apareix a l‘alçada dels ulls de l‘espectador.
Els horitzons negres, com escultures a la paret, que es poden ampliar i reduir, donen a l‘espectador la complicitat de definir, ampliar i construir línies que transformen l‘enfocament visual.
El color negre marca amb decisió la forma, definint l‘objecte en l‘espai i en el seu entorn.
CARLES GENERÓ
Una sèrie d’imatges que en Carles Generó havia catalogat de feia temps. Les tenia molt presents i que de cop van cobrar un sentit. De cop i volta van passar a ser una part de l‘autor, a expressar com es sentia en aquell moment, quan la rutina i l’olor de ferro s’apoderaven de cada minut del seu jornal. Al cap d’un temps, el descobrir les naus abandonades del tèxtil d’algunes colònies del Ter i Llobregat, van passar a tenir tot el significat del món. Creient que fins i tot, s‘havia anticipat en disparar-les uns anys enrere.
D’aquesta manera, les màquines i el mateix objecte “foto” han trobat un espai on semblen encaixar. Provocar el paral·lelisme entre imatge i espai, crear un nou paisatge on pertànyer. Un retrat buit de bellesa i de sentit, objecte objectiu, un catàleg d’una realitat ja inexistent. Paisatge quotidià, una pantalla d’il·lusions esquinçades.
MUDANCES
El Konvent de Cal Rosal va perdre les funcions religioses el juny del 1992. És al cap de pocs mesos que la fàbrica cedeix l’edifici a un grup de joves del poble per passar a ser un local d’assaig.
L’any 2006 s’inicia la reconversió de l’edifici en espai d’art i amb les intencions clares de portar cultura allunyada de la indústria. Des de les hores, Konvent, no ha aturat la seva tasca cultural i de recuperació de l’edifici, així com l’entorn de la fàbrica tèxtil de Cal Rosal.
INAUGURACIÓ 1 D’ABRIL 2017
20:00h CONCERT TON-DOSE
20:30h SOPAR POPULAR TAPES I VI
23:00h CONCERT ALFIER RYNER
HORARI A PARTIR 1 D’ABRIL 2017
Divendres a partir de les 18h
Dissabte/diumenge a partir de les 12 de migdia
PREMSA
28/03/2017 Bonart – Natàlia Lloreta
KONVENT ENGEGA LA TEMPORADA CULTURAL 2017
30/03/2017 El Ter
El manlleuenc Carles Generó exposa fotografies de les antigues colònies al Konvent
30/03/2017 Nació Digital
Konvent inaugura amb «Mudances», una declaració d’intencions, sentiments i estructura
30/03/2017 Regió7
La temporada del Konvent s’inicia amb l’exposició «Mudances»
01/04/2017 El Berguedà